Es mostren 3 resultats

pas1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pas</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. passus, -us, íd., der. del ll. pandĕre ‘estendre’ 1a font: orígens de la llengua, Jaume I
Body
    [plural passos] masculí
    1. Cadascun dels moviments que fa una persona o un animal quan camina, alçant i avançant un peu fins a tornar-lo a posar a terra; passa. Fer un pas endavant, endarrere. Fer els passos llargs, curts. Caminar a passos iguals.
    2. anar a passos comptats Amb una lentitud mesurada.
    3. anar pas a pas A poc a poc, fent una cosa darrere l’altra.
    4. fer el primer pas Començar en una tasca que hom emprèn.
    5. fer un gran pas Fer un gran progrés.
    6. fer un pas endarrere Recular.
    7. fer un pas fals Cometre un error, una falta.
    8. seguir els passos (d’algú) Imitar-lo en les seves accions, anar fent el que ell fa.
  1. figuradament
    1. Acte, acció. No puc fer un pas que ell no se n’assabenti, que ell no el blasmi.
    2. [generalment en plural] Gestions, diligències, que hom fa per obtenir alguna cosa. Vaig fer passos per informar-me’n.
    1. Manera de caminar, moviment més o menys ritmat de la marxa. Anar al pas. Anar a bon pas. Portar un bon pas. Mudar el pas. Regular el pas. Forçar, alentir, el pas. Anar a pas de tortuga, a pas de bou. Un pas lleuger, lent, accelerat, redoblat, de marxa, de càrrega.
    2. Cadascun dels moviments que fa un aparell comptador. Els passos del comptador de la llum, del gas.
    3. informàtica Cadascuna de les unitats en què es pot dividir una feina.
    4. música Cadascun dels moviments, mudaments, etc., que es fan en un ball. Un pas de foxtrot.
    5. anar (un cavall) al pas Anar movent les potes de manera que l’animal s’aguanta alternativament amb les potes de la dreta i les de l’esquerra.
    6. marcar el pas ciències militars Fer el moviment del pas sense, però, avançar.
    7. notes de pas música Notes que vinculen melòdicament dues notes harmòniques que pertanyen al mateix acord.
    8. pas doble ciències militars Marxa militar al compàs de la qual la tropa pot avançar al pas ordinari.
    1. Petjada, empremta produïda pel peu d’una persona que camina. He vist passos damunt la terra.
    2. tornar (algú) sobre els seus passos figuradament Reprendre una cosa interrompuda, tornar a començar.



  2. Vegeu també:
    pas3
    pas2

pas1

pas2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pas</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. passus, -us ‘pas’, que prengué caràcter adv. negatiu a partir de l’ús com a reforçatiu en frases negatives: no camina pas, com no en té gens, no en menja gota, no en té cap 1a font: s. XII, Hom.
Body
    adverbi [usat sempre en combinació amb no]
  1. S’usa en proposicions comparatives per reforçar el segon terme de la comparació. Treballa més de gust de bon matí que no pas a la nit.
  2. S’usa darrere del verb d’una proposició expositiva negativa quan hom nega allò que lògicament pot inferir-se d’allò que s’acaba de dir o que es dirà tot seguit. Demà t’ho diré. Oh, no ens veurem pas, demà!
  3. S’usa per a introduir una proposició el·líptica construïda sense verb en la qual hom nega parcialment el contingut d’una enunciació precedent. Demà anirem d’excursió, oi? —No pas jo.
  4. S’usa darrere del verb d’una proposició interrogativa negativa quan hom pregunta alguna cosa de la qual pot inferir-se tal o tal conseqüència o explicació. Aquest càntir vessa: no és pas esquerdat?
  5. S’usa darrere d’un verb amb què hom expressa la prohibició d’alguna cosa tot donant entenent que se n’esdevindria una conseqüència desfavorable, un càstig, etc. No ho facis pas mai, això!



  6. Vegeu també:
    pas1
    pas3

pas2

pas3


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pas</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Accessory
Etimologia: de passar 1a font: s. XIII, Desclot
Body
    [plural passos] masculí
    1. Acció de passar. El pas de la mar Roja pels israelites. Érem allí al pas de la processó. Un ocell de pas. El pas de les guatlles. El pas del Sol pel meridià. El pas de l’aigua per una canonada. El pas d’un to a un altre. El pas del dia a la nit. El pas de l’estat líquid a l’estat sòlid.
    2. de pas locució adjectiva Dit d’un lloc, d’un territori, d’un camí, etc., molt transitat o utilitzat per a passar cap a altres llocs. Una terra, un país de pas. Té la botiga en un carrer de molt de pas.
    3. de pas locució adjectiva Dit d’un animal migrador que s’estableix temporalment en un lloc, especialment per reposar, alimentar-se, criar, etc. La sardina és un peix de pas a les nostres costes. Ocells de pas.
    4. de pas locució adverbial De passada, sense detenir-s’hi. De pas que baixo al carrer, deixaré el paquet al porter. Estic de pas a Girona, demà me’n vaig a París.
    5. pas d’un astre pel meridià astronomia Instant en què, per a un observador situat en un lloc de la superfície terrestre, l’astre passa exactament pel meridià del lloc.
    1. Lloc o indret per on cal passar o per on hom pot passar. Hi ha un pas estret, difícil. Un mal pas. Un pas a nivell. Obrir-se pas, l’aigua, enderrocant un mur. Fer pas a algú. Obrir el pas. Deixar pas lliure, expedit. El pas de les Termòpiles. El pas de Calais.
    2. pas d’armes A l’edat mitjana, exercicis de torneig consistents en la defensa d’un pas o passatge.
    3. pas de vianants trànsit Indret adequadament indicat d’una carretera, d’un carrer, etc., per on poden travessar els vianants.
    4. pas zebra trànsit Pas de vianants, generalment en zona urbana, en el qual aquests tenen preferència absoluta de pas.
    5. servitud de pas dret civil català Dret de pas regulat antigament en certs casos.
    1. Esdeveniment notable en la vida d’una persona.
    2. Passatge d’una relació històrica, d’un escrit narratiu.
    3. cristianisme Cadascun dels esdeveniments principals de la passió de Jesucrist que es commemoren sobretot per Setmana Santa.
    4. cristianisme Figura o figures que representen un d’aquests esdeveniments.
    5. ritu de pas història de les religions Nom que indica cadascun dels ritus que acompanyaven al canvi de condició en la vida de l’individu o de la col·lectivitat i que els sacralitzen.
    1. obres públiques Encreuament de dues línies de comunicació. Un pas elevat. Un pas inferior.
    2. pas a nivell ferrocarrils Encreuament d’una carretera, d’un camí, etc., amb una via de ferrocarril al mateix nivell.
    1. electrònica Etapa.
    2. tecnologia Distància entre dues irregularitats consecutives, especialment d’una eina, que es repeteixen periòdicament.
    3. pas de bobina electrotècnia En una màquina elèctrica, nombre de dents que separen les ranures on són col·locats els dos costats d’una bobina d’un enrotllament de tambor.
    4. pas dental electrotècnia En una màquina elèctrica, distància entre els punts corresponents de dues dents consecutives.
    5. pas de ranura electrotècnia En una màquina elèctrica, distància perifèrica entre dues ranures consecutives.
    6. pas de rosca tecnologia Distància entre dos punts homòlegs del filet d’un cargol o d’una femella, mesurat paral·lelament al seu eix.
    7. pas d’hèlix tecnologia Distància que una hèlix podria avançar a cada revolució en el sentit de la rotació si girava dintre d’una femella sòlida i fixa.
    8. pas diametral tecnologia Mòdul d’una roda dentada d’un engranatge.
    9. pas polar electrotècnia En una màquina elèctrica, distància perifèrica entre els punts que ocupen la mateixa posició sobre dos pols consecutius.
    10. pas primitiu tecnologia Distància entre dos punts homòlegs de dues dents consecutives d’una roda dentada d’un engranatge, mesurada sobre el cercle primitiu.
  1. indústria tèxtil
    1. Calada.
    2. pas forçat Calada obtinguda en la gasa de volta quan el fil de volta és obligat a lligar al costat de la calota.
    3. pas lleuger Calada obtinguda en la gasa de volta de la mateixa manera que qualsevol altre lligat.



  2. Vegeu també:
    pas1
    pas2

pas3