■ pas2

Etimologia: del ll. passus, -us ‘pas’, que prengué caràcter adv. negatiu a partir de l’ús com a reforçatiu en frases negatives: no camina pas, com no en té gens, no en menja gota, no en té cap 1a font: s. XII, Hom.
    adverbi [usat sempre en combinació amb no]
  1. S’usa en proposicions comparatives per reforçar el segon terme de la comparació. Treballa més de gust de bon matí que no pas a la nit.
  2. S’usa darrere del verb d’una proposició expositiva negativa quan hom nega allò que lògicament pot inferir-se d’allò que s’acaba de dir o que es dirà tot seguit. Demà t’ho diré. Oh, no ens veurem pas, demà!
  3. S’usa per a introduir una proposició el·líptica construïda sense verb en la qual hom nega parcialment el contingut d’una enunciació precedent. Demà anirem d’excursió, oi? —No pas jo.
  4. S’usa darrere del verb d’una proposició interrogativa negativa quan hom pregunta alguna cosa de la qual pot inferir-se tal o tal conseqüència o explicació. Aquest càntir vessa: no és pas esquerdat?
  5. S’usa darrere d’un verb amb què hom expressa la prohibició d’alguna cosa tot donant entenent que se n’esdevindria una conseqüència desfavorable, un càstig, etc. No ho facis pas mai, això!



    6. Vegeu també:
    pas1
    pas3