El Gran Diccionari de la llengua catalana (GDLC) és el més extens i complet de la llengua catalana. Es va publicar en paper i en línia per primera vegada l'any 1998 i des d'aleshores s'actualitza constantment.
Aplega, a més de moltes altres entrades i informacions complementàries, tots els mots que tenen entrada en l'edició més recent del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (aquests mots es presenten precedits de la marca ■).
El Gran Diccionari conté més de 88.500 entrades, més de 22.000 subentrades (locucions, frases fetes, refranys, etc.) i unes 173.000 definicions.
A part de tota la informació morfològica, semàntica i d’ús, el GDLC inclou:
- l'origen dels mots (etimologia)
- la partició sil·làbica de les paraules que ofereixen alguna dificultat
- homòfons
- prefixos i sufixos
- abreviacions
- neologismes
- els estrangerismes més freqüents
- un ampli repertori de terminologia
- una gran quantitat d’exemples d’ús
- plurals irregulars
- la pronúncia dels estrangerismes no adaptats
- l’enllaç a l’article corresponent dels següents diccionaris per poder-hi consultar la traducció a altres llengües, la conjugació o els sinònims de la paraula catalana:
- Diccionari català-alemany
- Diccionari català-anglès
- Diccionari català-castellà
- Diccionari català-francès
- Diccionari català-italià
- Conjugador català
- Diccionari de sinònims Franquesa
El diccionari està actualitzat d'acord amb la normativa ortogràfica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Un diccionari amb història
El Gran Diccionari de la llengua catalana neix amb la vocació d'arribar a tota la societat. La seva digitalització respon a la missió de Grup Enciclopèdia de treballar per la llengua catalana en un projecte transversal obert i gratuït d'abast universal.
Els seus precedents són les diverses edicions del diccionari general monolingüe català que s’encetaren el 1982 i que recollien tot el lèxic de la Gran enciclopèdia catalana (Diccionari de la llengua catalana, 1982, 1983 i 1993).
Després de la publicació del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1995 (en l’edició del qual Enciclopèdia Catalana va participar activament), l’any 1998 va aparèixer en paper i en línia el Gran Diccionari de la llengua catalana (83.500 entrades), que ampliava els diccionaris anteriors amb més entrades i amb informació addicional que fins aleshores no havia aparegut mai en cap diccionari monolingüe general.
Des de llavors, el Gran Diccionari és una obra viva que ha continuat creixent, actualitzant-se i incorporant novetats de tot tipus.
Abreviacions emprades en el diccionari
abl. | ablatiu |
aC | abans de Crist |
acus. | acusatiu |
adj. | adjectiu |
adv. | adverbi, adverbial |
al. | alemany |
angl. | anglès, anglicisme |
ant. | antic, antigament |
àr. | àrab |
àr. vg. | àrab vulgar |
àt. | àton, -a |
b. ll. | baix llatí |
c. | circa 'aproximadament' |
cast. | castellà, castellanisme |
cat. | català |
cèlt. | cèltic |
cf. | confer 'compareu' |
cl. | clàssic |
comp. | compost, compostos |
conj. | conjugació, conjunció |
dC | després de Crist |
der. | derivat, derivats |
dial. | dialectal |
dimin. | diminutiu |
ecl. | eclesiàstic |
Ex., ex. | exemple |
fem. | femení |
fr. | francès |
frànc. | fràncic |
germ. | germànic |
gòt. | gòtic |
gr. | grec |
heb. | hebreu |
íd. | ídem, igual |
imper | imperatiu |
imperf | imperfet |
ind, ind. | indicatiu |
it. | italià |
jap. | japonès |
lit. | literalment |
ll. | llatí |
ll. cient. | llatí científic |
ll. cl. | llatí clàssic (fins a l'any 200 dC aproximadament) |
ll. ecl. | llatí eclesiàstic |
ll. td. | llatí tardà (de l'any 200 al 800 aproximadament) |
ll. vg. | llatí vulgar |
loc. | locució |
loc. adv. | locució adverbial |
loc. prep. | locució prepositiva |
m | metre, metres |
masc. | masculí |
moss. | mossàrab |
n. | neutre |
neerl. | neerlandès |
o. | orígens de la llengua |
oc. | occità |
occ. | occidental, català occidental |
p p | participi passat |
part. | participi |
perf. | perfet |
pers. | persona, personal |
pl, pl. | plural |
port. | portuguès |
pr, pr. | present |
prep. | preposició |
pres. | present |
pron. | pronom |
prov. | provençal |
s. | segle |
sing, sing. | singular |
sp | species ‘espècie’ |
ssp | subspecies ‘subespècie’ |
subj. | subjuntiu |
subst. | substantiu |
v. | vegeu |
var | varietat |
var. | variant |
■ | Indicador d'entrada que coincideix amb el DIEC (Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans). |
* | Un asterisc davant d'un mot de la informació etimològica indica que és una forma no documentada i, per tant, hipotètica, bé que sigui considerada d'existència segura per raons de lingüística històrica. |
* | Un asterisc darrere d'una entrada indica que és un manlleu. |
Autoritats a "1a font" de les entrades del diccionari
Alcoatí | Alcoatí, Llibre de la figura del uyl (s. XIV) |
Amades | Joan Amades (1890-1959) |
Arnau | Arnau de Vilanova (1238/1240-1311) |
Ausiàs | Ausiàs Marc (o March) (1397-1459) |
Bertrana | Prudenci Bertrana (1867-1941) |
Boades | Bernat Boades (1370-1444) |
Bulbena | Antoni Bulbena (1854-1946) |
C. Ros | Carles Ros (1703-1773) |
Canals | Antoni Canals (1352-1415/1419) |
Carner | Josep Carner (1884-1970) |
Cauliach | Inventari o Collectori en la part cirurgical de medicina, compilat e complit l’any de nostre Senyor mil quatrecents xexanta y tres per Guido de Cauliach mestre en medicina en lo famós studi de Montpeller, Barcelona, 1492 |
Cerverí | Cerverí de Girona (1259?-1285?) |
Consolat | Consolat de Mar (s. XIV) |
Corbatxo | versió cat. de Il Corbaccio de Boccaccio (1397[1498]) |
CTort. | Costums de Tortosa (1r ms. 1272) |
Curial | Curial e Güelfa (s. XV) |
DAg. | Marian Aguiló i Fuster, “Diccionari Aguiló”, IEC, Barcelona, 1915-1934, 8 vol. |
DBal. | J. Balari i Jovany, Diccionario Balari. Inventario lexicográfico de la Lengua Catalana, Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, fasc. 1-8 (A-G), 1926-1936 |
DCVB | A.M. Alcover i F. de B. Moll, Diccionari català-valencià-balear, Palma, 1926-1968, 10 vol. |
DEsc. | José Escrig y Martínez, Diccionario Valenciano-Castellano, València, 1851 |
Desclot | Bernat Desclot, Crònica (s. XIII) |
DEst. | Joaquín Esteve, Joseph Belvitges, Antonio Juglà y Font, Diccionario Catalán-Castellano-Latino, Barcelona, 1803 |
DFa. | Pompeu Fabra, Diccionari general de la llengua catalana, Barcelona, 1932 |
DLab. | Pere Labèrnia, Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondència castellana y llatina, Barcelona, 1839, 2 vol. |
DLac. | Joannes Lacavalleria et Dulach, Gazophylacium Catalano-Latinum, Barcinone, 1696 |
DLCo. | A.C. Costa, Diccionari suplement de tots los diccionaris publicats fins ara de la llengua catalana, Societat de Literats, Barcelona, 1868 |
DOrt. | Pompeu Fabra, Diccionari ortogràfic, IEC, Barcelona, 1917 |
DPou. | Onofre Pou, Thesaurus Puerilis, València, 1575 |
DTo. | Petro Torra, Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus, Barcelona, 1653 |
Eiximenis | Francesc Eiximenis (1327?-1409) |
Espriu | Salvador Espriu (1913-1985) |
Esteve | Joan Esteve, Liber elegantiarum, Venècia, 1489 |
Fabra | Pompeu Fabra (1868-1948) |
Facet | Facet (s. XIV) |
Febrer | Andreu Febrer (1375/1380-1437/1444) |
Foix | J.V. Foix (1893-1987) |
Furs | Furs de València (s. XIII) |
Guimerà | Àngel Guimerà (1845-1924) |
Hom. | Homilies d’Organyà (s. XII-XIII) |
I. de Villena | Isabel de Villena, Vita Christi, València, 1497 |
Jaume I | Jaume I, Crònica (s. XIV) |
Liost | Guerau de Liost (1878-1933) |
Llull | Ramon Llull (1232/1233-1315/1316) |
Maragall | Joan Maragall (1860-1911) |
Metge | Bernat Metge (1340/1346-1413) |
Milà i F. | Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) |
Muntaner | Ramon Muntaner, Crònica (s. XIV) |
Nebrija-Busa | Elio Antonio de Nebrija, Gabriel Busa, O.S.A., Vocabularius Aelii Antonii Nebrissensis [Diccionari llatí-català i català-llatí], Barcelona, 1507 |
Oller | Narcís Oller (1846-1930) |
Ord. P. III | Ordinacions de Pere III (s. XIV) |
Peña | Pere d’Alcàntara Peña (1823-1906) |
Pere III | Pere III, Crònica (s. XIV) |
Pitarra | Serafí Pitarra (1839-1895) |
Pla | Josep Pla (1897-1981) |
Roig | Jaume Roig, Spill (s. XV) |
Roís | Roís de Corella (1433/1443-1497) |
Rubió i Ors | Antoni Rubió i Ors (1818-1899) |
Rusiñol | Santiago Rusiñol (1861-1931) |
Ruyra | Joaquim Ruyra (1858-1939) |
Sanelo | Manuel Joaquim Sanelo, Ensayo, Diccionario de lemosín, valenciano antiguo y moderno al castellano, s. XVIII, Ed. crítica i comentada per Joseph Gulsoy (El diccionari valenciano-castellano de M.J. Sanelo, Castelló de la Plana, 1964) |
St. Vicent F. | Sant Vicent Ferrer (1350-1419) |
Tirant | Tirant lo Blanch (1490) |
Torcimany | L. d’Averçó, Torcimany (s. XIV) |
Tresor de pobres | versió cat. del s. XIV d’una obra de Petrus Hispanus (papa Joan XXI, 1276-1277), Bibl. “Revista Catalana”, 1892 |
Turmeda | Anselm Turmeda (1352/1355-1423/1432) |
Usatges | Usatges de Barcelona (s. XIII) |
V. Balaguer | Víctor Balaguer (1824-1901) |
V. Català | Víctor Català (1873-1966) |
Vayreda | Marià Vayreda (1853-1903) |
Verdaguer | Jacint Verdaguer (1845-1902) |
Vides | Vides de Sants rosselloneses (s. XIII) |
Signes de l’AFI
Aquests són els signes de l’AFI (Alfabet Fonètic Internacional) utilitzats en la transcripció dels estrangerismes amb exemples de llur realització en català central:
- [a] pare, sofà
- [ɛ] terra, paciència
- [e] cantaré, vent
- [ə] cosa, riure, superfície
- [i] física, crisi
- [ɔ] arròs, porta
- [o] senyor, cançó
- [u] fum, natural
- [j] aire, noia
- [w] pau, creuar
- [p] paper, cop, tub
- [b] bala, àmbit
- [ß] sabó, oblidar, obrir, alba
- [t] taula, pot, fred
- [d] dona, soldat
- [ð] seda, vidre
- [k] casa, sac, oncle, llarg
- [g] goma, angoixa
- [ɣ] agafar, aglomeració, agre, colgar
- [f] foc, afeblir, baf
- [v] afgà
- [s] sal, cansar, assemblea, cera, peça, descendent
- [z] zero, amazona, calze, rosa
- [ʃ] xocolata, rauxa, punxa, caixa, guix
- [ʒ] jardí, ajudar, gener, règim, subjecte
- [l] líquid, mel, alegria
- [ʎ] llibre, colla, castell
- [ɾ] cara, preu, tros, gran
- [r] roca, arran, conreu, amor
- [m] mare, amable, fam
- [ɱ] èmfasi, enfilar
- [n] nen, ànec
- [ŋ] sang, roncar
- [ɲ] nyap, canya, any
- [h] aspiració de la vocal següent
- [χ] en mots estrangers: epokhé (so de j castellana)
- [θ] en mots estrangers: thriller (so de z castellana)
- [´] accent prosòdic
- [`] accent secundari en mots compostos
Equivalències i diacrítics de caràcters no llatins
- [ˉ] vocal llarga (pot anat acompanyada d’accent: ḗ, ō͂)
- [^] vocal llarga tònica
- [ʾ] començament o tall sec de vocal
- [ʿ] aspiració laríngia
- [~] circumflex grec
- [à] a llarga en àrab
- [ä] a que, en àrab vulgar, sona e
- [c] ts en llengües eslaves
- [č] tx de dutxa [tʃ]
- [ḍ] d emfàtica
- [ḏ] d de cada [ð]
- [ğ] g de germà [ʒ]
- [ġ] g de gorra, guerra [g]
- [ḥ] h alemanya [h]
- [ḫ] j castellana [χ]
- [i̯] i semivocal [j]
- [j] i en llengües eslaves
- [kh] j castellana [χ]
- [ph] f de filosofia [f]
- [ṣ] s emfàtica
- [ś] x de xinès
- [š] x de xarop, aixeta [ʃ]
- [šč] (i)xtx, com en baix Txad
- [ṭ] t emfàtica
- [ṯ] z castellana [θ]
- [u̯] u semivocal [w]
- [w] u semiconsonant [w]
- [y] i semiconsonant [j]
- [ẓ] z emfàtica
- [ž] j de jardí [ʒ]