El Gran Diccionari de la llengua catalana (GDLC) és el més extens i complet de la llengua catalana. Es va publicar en paper i en línia per primera vegada l'any 1998 i des d'aleshores s'actualitza constantment.

Aplega, a més de moltes altres entrades i informacions complementàries, tots els mots que tenen entrada en l'edició més recent del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (aquests mots es presenten precedits de la marca ■).

El Gran Diccionari conté més de 88.500 entrades, més de 22.000 subentrades (locucions, frases fetes, refranys, etc.) i unes 173.000 definicions.

A part de tota la informació morfològica, semàntica i d’ús, el GDLC inclou:

  • l'origen dels mots (etimologia)
  • la partició sil·làbica de les paraules que ofereixen alguna dificultat
  • homòfons
  • prefixos i sufixos
  • abreviacions
  • neologismes
  • els estrangerismes més freqüents
  • un ampli repertori de terminologia
  • una gran quantitat d’exemples d’ús
  • plurals irregulars
  • la pronúncia dels estrangerismes no adaptats
  • l’enllaç a l’article corresponent dels següents diccionaris per poder-hi consultar la traducció a altres llengües, la conjugació o els sinònims de la paraula catalana:
    • Diccionari català-alemany
    • Diccionari català-anglès
    • Diccionari català-castellà
    • Diccionari català-francès
    • Diccionari català-italià
    • Conjugador català
    • Diccionari de sinònims Franquesa

El diccionari està actualitzat d'acord amb la normativa ortogràfica de l’Institut d’Estudis Catalans.

 

Un diccionari amb història

El Gran Diccionari de la llengua catalana neix amb la vocació d'arribar a tota la societat. La seva digitalització respon a la missió de Grup Enciclopèdia de treballar per la llengua catalana en un projecte transversal obert i gratuït d'abast universal.

Els seus precedents són les diverses edicions del diccionari general monolingüe català que s’encetaren el 1982 i que recollien tot el lèxic de la Gran enciclopèdia catalana (Diccionari de la llengua catalana, 1982, 1983 i 1993).

Després de la publicació del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1995 (en l’edició del qual Enciclopèdia Catalana va participar activament), l’any 1998 va aparèixer en paper i en línia el Gran Diccionari de la llengua catalana (83.500 entrades), que ampliava els diccionaris anteriors amb més entrades i amb informació addicional que fins aleshores no havia aparegut mai en cap diccionari monolingüe general.

Des de llavors, el Gran Diccionari és una obra viva que ha continuat creixent, actualitzant-se i incorporant novetats de tot tipus.

 

Abreviacions emprades en el diccionari

abl. ablatiu 
aC abans de Crist 
acus. acusatiu 
adj. adjectiu 
adv. adverbi, adverbial
al. alemany 
angl. anglès, anglicisme 
ant. antic, antigament 
àr. àrab 
àr. vg. àrab vulgar 
àt. àton, -a 
b. ll. baix llatí 
c. circa 'aproximadament' 
cast. castellà, castellanisme 
cat. català 
cèlt. cèltic 
cf. confer 'compareu' 
cl. clàssic 
comp. compost, compostos 
conj. conjugació, conjunció 
dC després de Crist 
der. derivat, derivats 
dial. dialectal 
dimin. diminutiu 
ecl. eclesiàstic 
Ex., ex. exemple 
fem. femení 
fr. francès 
frànc. fràncic 
germ. germànic 
gòt. gòtic 
gr. grec 
heb. hebreu 
íd. ídem, igual 
imper imperatiu 
imperf imperfet 
ind, ind. indicatiu 
it. italià
jap. japonès 
lit. literalment 
ll. llatí 
ll. cient. llatí científic 
ll. cl. llatí clàssic (fins a l'any 200 dC aproximadament) 
ll. ecl. llatí eclesiàstic
ll. td. llatí tardà (de l'any 200 al 800 aproximadament) 
ll. vg. llatí vulgar 
loc. locució 
loc. adv. locució adverbial 
loc. prep. locució prepositiva 
m metre, metres 
masc. masculí 
moss. mossàrab 
n. neutre 
neerl. neerlandès 
o. orígens de la llengua 
oc. occità
occ. occidental, català occidental 
p p participi passat 
part. participi 
perf. perfet 
pers. persona, personal 
pl, pl. plural 
port. portuguès 
pr, pr. present 
prep. preposició 
pres. present 
pron. pronom
prov. provençal 
s. segle 
sing, sing. singular 
sp species ‘espècie’
ssp subspecies ‘subespècie’ 
subj. subjuntiu 
subst. substantiu 
v. vegeu 
var varietat 
var. variant 
Indicador d'entrada que coincideix amb el DIEC (Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans).
*   Un asterisc davant d'un mot de la informació etimològica indica que és una forma no documentada i, per tant, hipotètica, bé que sigui considerada d'existència segura per raons de lingüística històrica. 
*   Un asterisc darrere d'una entrada indica que és un manlleu. 

Autoritats a "1a font" de les entrades del diccionari

Alcoatí Alcoatí, Llibre de la figura del uyl (s. XIV)
Amades Joan Amades (1890-1959)
Arnau Arnau de Vilanova (1238/1240-1311)
Ausiàs Ausiàs Marc (o March) (1397-1459)
Bertrana Prudenci Bertrana (1867-1941)
Boades Bernat Boades (1370-1444)
Bulbena Antoni Bulbena (1854-1946)
C. Ros Carles Ros (1703-1773)
Canals Antoni Canals (1352-1415/1419)
Carner Josep Carner (1884-1970)
Cauliach Inventari o Collectori en la part cirurgical de medicina, compilat e complit l’any de nostre Senyor mil quatrecents xexanta y tres per Guido de Cauliach mestre en medicina en lo famós studi de Montpeller, Barcelona, 1492
Cerverí Cerverí de Girona (1259?-1285?)
Consolat Consolat de Mar (s. XIV)
Corbatxo versió cat. de Il Corbaccio de Boccaccio (1397[1498])
CTort. Costums de Tortosa (1r ms. 1272)
Curial Curial e Güelfa (s. XV)
DAg. Marian Aguiló i Fuster, “Diccionari Aguiló”, IEC, Barcelona, 1915-1934, 8 vol.
DBal. J. Balari i Jovany, Diccionario Balari. Inventario lexicográfico de la Lengua Catalana, Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, fasc. 1-8 (A-G), 1926-1936
DCVB A.M. Alcover i F. de B. Moll, Diccionari català-valencià-balear, Palma, 1926-1968, 10 vol.
DEsc. José Escrig y Martínez, Diccionario Valenciano-Castellano, València, 1851
Desclot Bernat Desclot, Crònica (s. XIII)
DEst. Joaquín Esteve, Joseph Belvitges, Antonio Juglà y Font, Diccionario Catalán-Castellano-Latino, Barcelona, 1803
DFa. Pompeu Fabra, Diccionari general de la llengua catalana, Barcelona, 1932
DLab. Pere Labèrnia, Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondència castellana y llatina, Barcelona, 1839, 2 vol.
DLac. Joannes Lacavalleria et Dulach, Gazophylacium Catalano-Latinum, Barcinone, 1696
DLCo. A.C. Costa, Diccionari suplement de tots los diccionaris publicats fins ara de la llengua catalana, Societat de Literats, Barcelona, 1868
DOrt. Pompeu Fabra, Diccionari ortogràfic, IEC, Barcelona, 1917
DPou. Onofre Pou, Thesaurus Puerilis, València, 1575
DTo. Petro Torra, Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus, Barcelona, 1653
Eiximenis Francesc Eiximenis (1327?-1409)
Espriu Salvador Espriu (1913-1985)
Esteve Joan Esteve, Liber elegantiarum, Venècia, 1489
Fabra Pompeu Fabra (1868-1948)
Facet Facet (s. XIV)
Febrer Andreu Febrer (1375/1380-1437/1444)
Foix J.V. Foix (1893-1987)
Furs Furs de València (s. XIII)
Guimerà Àngel Guimerà (1845-1924)
Hom. Homilies d’Organyà (s. XII-XIII)
I. de Villena Isabel de Villena, Vita Christi, València, 1497
Jaume I Jaume I, Crònica (s. XIV)
Liost Guerau de Liost (1878-1933)
Llull Ramon Llull (1232/1233-1315/1316)
Maragall Joan Maragall (1860-1911)
Metge Bernat Metge (1340/1346-1413)
Milà i F. Manuel Milà i Fontanals (1818-1884)
Muntaner Ramon Muntaner, Crònica (s. XIV)
Nebrija-Busa Elio Antonio de Nebrija, Gabriel Busa, O.S.A., Vocabularius Aelii Antonii Nebrissensis [Diccionari llatí-català i català-llatí], Barcelona, 1507
Oller Narcís Oller (1846-1930)
Ord. P. III Ordinacions de Pere III (s. XIV)
Peña Pere d’Alcàntara Peña (1823-1906)
Pere III Pere III, Crònica (s. XIV)
Pitarra Serafí Pitarra (1839-1895)
Pla Josep Pla (1897-1981)
Roig Jaume Roig, Spill (s. XV)
Roís Roís de Corella (1433/1443-1497)
Rubió i Ors Antoni Rubió i Ors (1818-1899)
Rusiñol Santiago Rusiñol (1861-1931)
Ruyra Joaquim Ruyra (1858-1939)
Sanelo Manuel Joaquim Sanelo, Ensayo, Diccionario de lemosín, valenciano antiguo y moderno al castellano, s. XVIII, Ed. crítica i comentada per Joseph Gulsoy (El diccionari valenciano-castellano de M.J. Sanelo, Castelló de la Plana, 1964)
St. Vicent F. Sant Vicent Ferrer (1350-1419)
Tirant Tirant lo Blanch (1490)
Torcimany L. d’Averçó, Torcimany (s. XIV)
Tresor de pobres versió cat. del s. XIV d’una obra de Petrus Hispanus (papa Joan XXI, 1276-1277), Bibl. “Revista Catalana”, 1892
Turmeda Anselm Turmeda (1352/1355-1423/1432)
Usatges Usatges de Barcelona (s. XIII)
V. Balaguer Víctor Balaguer (1824-1901)
V. Català Víctor Català (1873-1966)
Vayreda Marià Vayreda (1853-1903)
Verdaguer Jacint Verdaguer (1845-1902)
Vides Vides de Sants rosselloneses (s. XIII)
 

Signes de l’AFI

Aquests són els signes de l’AFI (Alfabet Fonètic Internacional) utilitzats en la transcripció dels estrangerismes amb exemples de llur realització en català central:

  1. [a] pare, sofà
  2. [ɛ] terra, paciència
  3. [e] cantaré, vent
  4. [ə] cosa, riure, superfície
  5. [i] física, crisi
  6. [ɔ] arròs, porta
  7. [o] senyor, cançó
  8. [u] fum, natural
  9. [j] aire, noia
  10. [w] pau, creuar
  11. [p] paper, cop, tub
  12. [b] bala, àmbit
  13. [ß] sabó, oblidar, obrir, alba
  14. [t] taula, pot, fred
  15. [d] dona, soldat
  16. [ð] seda, vidre
  17. [k] casa, sac, oncle, llarg
  18. [g] goma, angoixa
  19. [ɣ] agafar, aglomeració, agre, colgar
  20. [f] foc, afeblir, baf
  21. [v] af
  22. [s] sal, cansar, assemblea, cera, peça, descendent
  23. [z] zero, amazona, calze, rosa
  24. [ʃ] xocolata, rauxa, punxa, caixa, guix
  25. [ʒ] jardí, ajudar, gener, règim, subjecte
  26. [l] líquid, mel, alegria
  27. [ʎ] llibre, colla, castell
  28. [ɾ] cara, preu, tros, gran
  29. [r] roca, arran, conreu, amor
  30. [m] mare, amable, fam
  31. [ɱ] èmfasi, enfilar
  32. [n] nen, ànec
  33. [ŋ] sang, roncar
  34. [ɲ] nyap, canya, any
  35. [h] aspiració de la vocal següent
  36. [χ] en mots estrangers: epokhé (so de j castellana)
  37. [θ] en mots estrangers: thriller (so de z castellana)
  38. [´] accent prosòdic
  39. [`] accent secundari en mots compostos
 

Equivalències i diacrítics de caràcters no llatins

  1. [ˉ] vocal llarga (pot anat acompanyada d’accent: ḗ, ō͂)
  2. [^] vocal llarga tònica
  3. [ʾ] començament o tall sec de vocal
  4. [ʿ] aspiració laríngia
  5. [~] circumflex grec
  6. [à] a llarga en àrab
  7. [ä] a que, en àrab vulgar, sona e
  8. [c] ts en llengües eslaves
  9. [č] tx de dutxa [tʃ]
  10. [ḍ] d emfàtica
  11. [ḏ] d de cada [ð]
  12. [ğ] g de germà [ʒ]
  13. [ġ] g de gorra, guerra [g]
  14. [ḥ] h alemanya [h]
  15. [ḫ] j castellana [χ]
  16. [i̯] i semivocal [j]
  17. [j] i en llengües eslaves
  18. [kh] j castellana [χ]
  19. [ph] f de filosofia [f]
  20. [ṣ] s emfàtica
  21. [ś] x de xinès
  22. [š] x de xarop, aixeta [ʃ]
  23. [šč] (i)xtx, com en baix Txad
  24. [ṭ] t emfàtica
  25. [ṯ] z castellana [θ]
  26. [u̯] u semivocal [w]
  27. [w] u semiconsonant [w]
  28. [y] i semiconsonant [j]
  29. [ẓ] z emfàtica
  30. [ž] j de jardí [ʒ]