Es mostren 88933 resultats

vetustat

vetustat

veu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: veu
Etimologia: cat. ant. vots i vou, ll. vōx, vōcis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
    1. fisiologia animal So que es produeix a la laringe pel pas de l’aire expirat a través de les cordes vocals, posades prèviament en contacte.
    2. So proferit per l’home quan parla, crida, canta, etc., considerat com a posseint tal o tal qualitat. Veu forta, feble. Una veu sonora, argentina, dolça, aspra, clara, apagada, gruixuda, prima, pastosa, presa. Parlar en veu baixa, en veu alta.
    3. per extensió So, crit, cant, etc., emès pels animals. Se sentien brams, udols i altres veus esgarrifoses.
    4. música Cadascuna de les modalitats de la veu humana caracteritzades pel timbre i per la tessitura.
    5. música Cadascuna de les parts d’un conjunt polifònic vocal o instrumental.
    6. a alta veu locució adverbial En veu alta.
    7. a dues (o tres, o quatre, etc.) veus locució adjectiva i locució adverbial música Dit de la peça polifònica que és escrita o hom interpreta amb altres veus que acompanyen la melodia principal. Una missa a quatre veus.
    8. alçar (o aixecar) la veu (a algú) figuradament Adreçar-li paraules fortes, insolents, especialment replicant-li. Goses alçar la veu al teu pare?
    9. alçar (o aixecar) la veu (a favor d’algú o alguna cosa) figuradament Parlar a favor seu. En el ple va aixecar la veu en defensa del projecte.
    10. a mitja veu locució adverbial Amb una veu poc potent.
    11. a plena veu locució adverbial [fent referència al cant] Amb tota la potència de la veu.
    12. a sota veu locució adverbial En veu baixa.
    13. a una veu locució adverbial Dient la mateixa cosa simultàniament dues o més persones juntes. Li respongueren que sí tots a una veu.
    14. a veus locució adverbial música Polifònicament. A veus iguals, mixtes.
    15. de viva veu locució adverbial Parlant o escoltant, i no escrivint o llegint. Tot ho aprenien de viva veu.
    16. en veu alta locució adverbial Amb una veu natural, audible per tots els presents. Llegir en veu alta.
    17. en veu baixa locució adverbial Gairebé sense veu o completament sense vibració de les cordes vocals.
    18. estar en veu Tenir la veu en bon estat per a cantar.
    19. fil de veu Veu molt feble. Té un fil de veu, que no sé mai què diu.
    20. perdre la veu Restar afònic o deixar de tenir veu per a cantar.
    21. portar (algú) la veu cantant (en un lloc o en un afer) Ésser el qui parla pels altres del grup o hi té la iniciativa.
    22. tenir veu Tenir bona veu per a cantar.
    23. veu bitonal fisiologia animal Veu consistent en l’emissió de dos sons de diferent timbre durant la fonació. És anomenada també diplofonia o difonia.
    24. veu blanca música Veu que té una extensió compresa dins els límits de les veus de soprano i contralt.
    25. veu bronquial diagnosi Broncofonia.
    26. veu de cabra patologia Egofonia.
    27. veu de cap música Per comparació amb les veus de gola i de pit, registre de la veu obtingut per la ressonància en la cavitat superior de l’aparell vocal.
    28. veu de gola música Per comparació amb les veus de cap i de pit, registre de la veu en l’emissió de la qual intervenen el vel del paladar i la gola.
    29. veu de pit música Per comparació amb les veus de gola i de cap, registre de la veu obtingut per la ressonància en la cavitat interior de l’aparell vocal.
    30. veu engolada Veu de gola.
    31. veu escardalenca Veu alta i prima.
    32. veu esquinçada Veu enrogallada.
    33. veu eunucoide Veu de falset en l’home, que sembla la de la dona.
    34. veu flèbil Veu de plor.
    35. veu gutural música Veu de gola.
  1. per extensió
    1. Persona indeterminada que diu alguna cosa. No s’alçà cap veu a defensar-lo.
    2. figuradament Una veu nova en la narrativa catalana.
  2. per extensió Mot, vocable. Una enciclopèdia que enregistra moltes veus noves.
  3. per analogia
    1. So expressiu, que recorda la veu humana, d’un objecte, especialment un instrument musical, o d’un element de la natura. La dolça veu de la tenora. La ronca veu del vent.
    2. veu humana música Registre o joc de l’orgue de 8 peus que imita la veu humana.
  4. figuradament
    1. Qualsevol cosa comparada a la veu humana com a mitjà d’expressió.
    2. especialment Inspiració sobrenatural o pensament, sentiment, etc., que sobrevé com si procedís d’un ésser diferent del subjecte pensant. La veu de Déu. Una veu interior.
    3. especialment Notícia que es difon oralment, rumor, brama. Corre la veu que és un espia.
    4. especialment Opinió general que manifesta una col·lectivitat determinada, o mitjà d’expressar-la. La veu pública l’acusa. Veu del poble, veu de Déu.
    5. antigament Vot o dret de vot.
    6. dret i ciències polítiques Dret de parlar i de prendre part en les deliberacions d’una junta o assemblea, amb independència de la facultat de votar. Tenir veu i vot.
    7. a les més veus locució adverbial antigament Per majoria de vots.
    8. donar (o llançar) veus (d’alguna cosa) Parlar-ne perquè arribi a coneixement de molts.
    9. veu activa dret i ciències polítiques Dret de votar pròpia dels membres d’una junta o assemblea, vot actiu.
    10. veu passiva dret i ciències polítiques Aptitud d’ésser elegit per una junta per a un càrrec, vot passiu.
  5. gramàtica Accident del verb que indica la relació gramatical entre aquest, el subjecte i l’objecte, en virtut de la qual el procés verbal és atribuït al subjecte considerat com a agent o com a pacient. Veu activa. Veu passiva.

veu

veure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veure</title>

Accessory
Partició sil·làbica: veu_re
Homòfon: beure
Compareu: vist i plau (acc. 8) amb vistiplau
Etimologia: cat. ant. veser i veer, ll. vĭdēre, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom.
Body
    verb
    1. transitiu fisiologia animal Percebre la imatge d’un objecte que els raigs lluminosos provinents d’aquest formen a la retina. Veure una cosa. Veure algú. Des d’ací es veu Montserrat. Veure-ho amb els propis ulls.
    2. pronominal Veure’s en un mirall.
    3. transitiu Assistir a un fet, a un estat de coses, ésser-ne testimoni ocular. No l’he vist arribar.
    4. pronominal Quan es va veure tancat, es va posar a cridar.
    5. transitiu figuradament El poble que l’ha vist néixer.
    6. transitiu Visitar algú o alguna cosa. Hem anat a veure el port. Veure món. No ens han deixat veure el malalt.
    7. transitiu Estar amb algú per tractar d’alguna cosa, tenir-hi una entrevista, etc. Demà el veuré i li ho diré.
    8. pronominal M’he vist amb ell, i ja està tot solucionat.
    9. com si ho veiés! Exclamació per a donar com a segur allò que s’acaba de dir. No hi tornarà pas, a casa: com si ho veiés!
    10. fer com qui no ho veu Fer els ulls grossos.
    11. fer de mal veure No fer cap bon efecte a aquell qui ho veu fer.
    12. fer-se veure Fer coses per tal de cridar l’atenció, obrar per exhibir-se.
    13. fer-s’hi veure Envanir-se’n.
    14. fer veure Demostrar. Li he fet veure el seu error.
    15. fer veure Fingir. Fa veure que no ho veu.
    16. haver vist la mort de la vora Escapar a un greu perill.
    17. haver vist prou (una cosa) Haver passat aquesta cosa a poder de qui no la tornarà. Si li deixes algun llibre, ja l’has vist prou!
    18. ja ho veurem Frase que es diu per indicar indecisió, inseguretat, d’allò que es farà o s’esdevindrà.
    19. no poder veure (algú) Tenir-li aversió.
    20. on s’és vist! Exclamació de sorpresa, disgust, indignació o protesta davant una acció abusiva, intolerant, etc.
    21. veure a venir Adonar-se de seguida del que es prepara o del que passa. Ja veig a venir que em demanarà diners.
    22. veure de lluny Preveure.
    23. veure-hi Posseir el sentit de la vista. No hi veig d’un ull. No veure-hi gaire. Els cecs no hi veuen.
    24. veure-s’hi Haver-hi claror suficient. Encén el llum, que ja no ens hi veiem.
  1. figuradament
    1. transitiu Percebre amb l’enteniment, constatar, comprendre. No li veu cap defecte. Ja li veig les intencions. Veig que encara no ha arribat. Li va fer veure el seu error.
    2. transitiu Examinar mentalment, considerar. Ja veurem com li ho dic. Val més que vegem com ho solucionarem.
    3. transitiu Mirar, procurar. Veges que no caiguis.
    4. transitiu Apreciar de tal o tal manera, considerar d’una manera determinada. Ho veig molt difícil, tot això. Veure una cosa amb els ulls d’altri. Veure-ho de mal ull.
    5. pronominal Sentir-se. No em veig amb cor de fer-ho. Em veig obligat a anar-hi. Veure’s perdut.
    6. no tenir res a veure (una cosa amb una altra) No tenir relació entre elles.
    7. segons es veu (o segons que es veu) Sembla que. Segons que es veu, ara caldrà pagar més impostos.
  2. col·loquialment
    1. a veure Vejam. A veure si ets capaç d’enfilar-t’hi.
    2. vejam Forma arcaica d’imperatiu amb què hom expressa la curiositat de veure què passarà, el temor que s’esdevingui una cosa o que deixi d’esdevenir-se’n una altra, etc. Vejam qui guanyarà les eleccions, aquesta vegada. Vejam si em faràs caure!
  3. [per veges] col·loquialment
    1. ves Mira. Ves si n’he tinguda, de mala sort.
    2. ves Procura, mira. Ves que no ho facis!
    3. ves (o ves per on) Exclamació d’estranyesa. Ves, no trobava el setrill, i el tenia davant del nas.
  4. vet aquí (o ací) Expressió treta de la forma arcaica de l’imperatiu en combinació amb un adverbi de lloc, amb què hom assenyala l’atenció d’algú o d’alguna cosa, heus aquí. Vet aquí el teu fill.
  5. ve’t... aquí (o ací) (o veu’s... aquí [o ací], o ve-li... aquí [o ací]) [per veges-te, vegeu-vos, vegi-li] col·loquialment Expressions equivalents a heus aquí o a vet aquí de la llengua literària i que poden adjuntar-se amb un altre pronom o dos i tot. Ve-te’l aquí. Ve-t’ho aquí. Veu’s aquí el vostre soci. Veu’s-el aquí.
  6. ve-t’ho aquí (o ve-li aquí) [per veges-t’ho, vegi-li] col·loquialment Expressió que hom usa per a concloure definitivament un període i que equival a “això és tot”. M’ha dit que tots havien arribat bé. Ve-t’ho aquí.
  7. vist i plau [abreviatura v. i p.] Fórmula administrativa que hom posa al peu de pàgina d’un certificat per indicar que aquest ha estat verificat i que és conforme.

veure

vexació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vexació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ve_xa_ci_ó
Etimologia: del ll. vexatio, -ōnis, íd. 1a font: 1392
Body
    femení
    1. Acció de vexar;
    2. l’efecte.
  1. dret penal En el codi vigent a l’estat espanyol, infracció castigada com a falta, consistent a amenaçar, perseguir, perjudicar o fer patir algú.

vexació

vexador
| vexadora

vexador
| vexadora

vexamen


<title type="display">vexamen</title>

Body
    masculí antigament
  1. Vexació.
  2. literatura Comentari crític de les poesies i els poetes que havien concorregut als certàmens que acompanyava el veredicte públic.

vexamen

vexant

vexant

vexar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vexar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vexare ‘sacsejar violentament; vexar’ 1a font: 1375
Body
    verb transitiu
  1. Mortificar, humiliar, greument, especialment per abús de poder sobre algú que no es pot defensar. Vexar els criats amb renys.
  2. Ésser causa que algú se senti humiliat. Allò que feu vexà la seva família.

vexar

vexatori
| vexatòria

vexatori
| vexatòria

vexil·la


<title type="display">vexil·la</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vexilla, neutre pl. de vexillum ‘estendard’ 1a font: 1581
Body
femení catolicisme Bandera o estendard de processó amb els símbols de la passió, brodats o pintats sobre tela morada.

vexil·la