Accessory
Partició sil·làbica: veu
Etimologia: cat. ant. vots i vou, ll. vōx, vōcis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Etimologia: cat. ant. vots i vou, ll. vōx, vōcis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
femení
-
- fisiologia animal So que es produeix a la laringe pel pas de l’aire expirat a través de les cordes vocals, posades prèviament en contacte.
- So proferit per l’home quan parla, crida, canta, etc., considerat com a posseint tal o tal qualitat. Veu forta, feble. Una veu sonora, argentina, dolça, aspra, clara, apagada, gruixuda, prima, pastosa, presa. Parlar en veu baixa, en veu alta.
- per extensió So, crit, cant, etc., emès pels animals. Se sentien brams, udols i altres veus esgarrifoses.
- música Cadascuna de les modalitats de la veu humana caracteritzades pel timbre i per la tessitura.
- música Cadascuna de les parts d’un conjunt polifònic vocal o instrumental.
- a alta veu locució adverbial En veu alta.
- a dues (o tres, o quatre, etc.) veus locució adjectiva i locució adverbial música Dit de la peça polifònica que és escrita o hom interpreta amb altres veus que acompanyen la melodia principal. Una missa a quatre veus.
- alçar (o aixecar) la veu (a algú) figuradament Adreçar-li paraules fortes, insolents, especialment replicant-li. Goses alçar la veu al teu pare?
- alçar (o aixecar) la veu (a favor d’algú o alguna cosa) figuradament Parlar a favor seu. En el ple va aixecar la veu en defensa del projecte.
- a mitja veu locució adverbial Amb una veu poc potent.
- a plena veu locució adverbial [fent referència al cant] Amb tota la potència de la veu.
- a sota veu locució adverbial En veu baixa.
- a una veu locució adverbial Dient la mateixa cosa simultàniament dues o més persones juntes. Li respongueren que sí tots a una veu.
- a veus locució adverbial música Polifònicament. A veus iguals, mixtes.
- de viva veu locució adverbial Parlant o escoltant, i no escrivint o llegint. Tot ho aprenien de viva veu.
- en veu alta locució adverbial Amb una veu natural, audible per tots els presents. Llegir en veu alta.
- en veu baixa locució adverbial Gairebé sense veu o completament sense vibració de les cordes vocals.
- estar en veu Tenir la veu en bon estat per a cantar.
- fil de veu Veu molt feble. Té un fil de veu, que no sé mai què diu.
- perdre la veu Restar afònic o deixar de tenir veu per a cantar.
- portar (algú) la veu cantant (en un lloc o en un afer) Ésser el qui parla pels altres del grup o hi té la iniciativa.
- tenir veu Tenir bona veu per a cantar.
- veu bitonal fisiologia animal Veu consistent en l’emissió de dos sons de diferent timbre durant la fonació. És anomenada també diplofonia o difonia.
- veu blanca música Veu que té una extensió compresa dins els límits de les veus de soprano i contralt.
- veu bronquial diagnosi Broncofonia.
- veu de cabra patologia Egofonia.
- veu de cap música Per comparació amb les veus de gola i de pit, registre de la veu obtingut per la ressonància en la cavitat superior de l’aparell vocal.
- veu de gola música Per comparació amb les veus de cap i de pit, registre de la veu en l’emissió de la qual intervenen el vel del paladar i la gola.
- veu de pit música Per comparació amb les veus de gola i de cap, registre de la veu obtingut per la ressonància en la cavitat interior de l’aparell vocal.
- veu engolada Veu de gola.
- veu escardalenca Veu alta i prima.
- veu esquinçada Veu enrogallada.
- veu eunucoide Veu de falset en l’home, que sembla la de la dona.
- veu flèbil Veu de plor.
- veu gutural música Veu de gola.
-
per extensió
- Persona indeterminada que diu alguna cosa. No s’alçà cap veu a defensar-lo.
- figuradament Una veu nova en la narrativa catalana.
- per extensió Mot, vocable. Una enciclopèdia que enregistra moltes veus noves.
-
per analogia
- So expressiu, que recorda la veu humana, d’un objecte, especialment un instrument musical, o d’un element de la natura. La dolça veu de la tenora. La ronca veu del vent.
- veu humana música Registre o joc de l’orgue de 8 peus que imita la veu humana.
-
figuradament
- Qualsevol cosa comparada a la veu humana com a mitjà d’expressió.
- especialment Inspiració sobrenatural o pensament, sentiment, etc., que sobrevé com si procedís d’un ésser diferent del subjecte pensant. La veu de Déu. Una veu interior.
- especialment Notícia que es difon oralment, rumor, brama. Corre la veu que és un espia.
- especialment Opinió general que manifesta una col·lectivitat determinada, o mitjà d’expressar-la. La veu pública l’acusa. Veu del poble, veu de Déu.
- antigament Vot o dret de vot.
- dret i ciències polítiques Dret de parlar i de prendre part en les deliberacions d’una junta o assemblea, amb independència de la facultat de votar. Tenir veu i vot.
- a les més veus locució adverbial antigament Per majoria de vots.
- donar (o llançar) veus (d’alguna cosa) Parlar-ne perquè arribi a coneixement de molts.
- veu activa dret i ciències polítiques Dret de votar pròpia dels membres d’una junta o assemblea, vot actiu.
- veu passiva dret i ciències polítiques Aptitud d’ésser elegit per una junta per a un càrrec, vot passiu.
- gramàtica Accident del verb que indica la relació gramatical entre aquest, el subjecte i l’objecte, en virtut de la qual el procés verbal és atribuït al subjecte considerat com a agent o com a pacient. Veu activa. Veu passiva.