■ vexació

Partició sil·làbica: ve_xa_ci_ó
Etimologia: del ll. vexatio, -ōnis, íd. 1a font: 1392
    femení
    1. Acció de vexar;
    2. l’efecte.
  2. dret penal En el codi vigent a l’estat espanyol, infracció castigada com a falta, consistent a amenaçar, perseguir, perjudicar o fer patir algú.