■ vexador
| | vexadora

Etimologia: del ll. vexator, -ōris, íd. 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu i masculí i femení Dit d’una persona que vexa, que fa sofrir una vexació o vexacions. Venjar-se dels vexadors.
  2. adjectiu per extensió Un poder vexador.