guardar

Accessory
Compareu: desar 1 1
Etimologia: del germ. wardōn ‘cercar amb els ulls’, der. de warda ‘acte de cercar amb els ulls; guàrdia, guarda; talaia’, i aquest, de waron ‘atendre’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
    verb
    1. transitiu Preservar, protegir, vigilar que no esdevingui, a algú o alguna cosa, un dany, un perjudici. Això em guarda de tot perill. Un sentinella guarda l’entrada del castell. Guarda’m el nen una estona, que vaig a comprar. Guardar un bosc, un ramat.
    2. pronominal Procurar preservar-se d’algú o alguna cosa, evitar de fer alguna cosa. Guardeu-vos dels vostres enemics. Guarda’t d’anar-hi.
    3. Déu me’n (o nos en, o te’n, etc.) guard! Expressió usada per a manifestar el desig que una cosa no s’esdevingui o la intenció que hom té de no fer-la. Déu nos en guard de caure en traïció! Déu me’n guard d’anar-hi!
    4. guarda’t (o guardem-nos) d’un ja està fet Frase amb què hom al·ludeix a coses que ja no tenen remei.
    5. Déu vos (o lo, o te) guard! Expressió usada com a fórmula de salutació.
  1. transitiu per extensió
    1. Vigilar que algú o alguna cosa resti en un lloc o en un estat, retenir, mantenir, conservar. Guardar un presoner. Guardar un criat, un mosso. Guardar còpia d’una carta. Guardar fresca la carn.
    2. figuradament Guardar un record, les il·lusions, la innocència. Guardar silenci. Li guardà rancor tota la vida.
    3. guardar-la (a algú) No oblidar una ofensa o un dany rebut i esperar el moment oportú per a tornar-s’hi.
  2. per extensió
    1. transitiu Reservar. Em guardareu una barra de pa, que després passaré a buscar-la? M’han regalat un cistell de préssecs: si vols te’n guardaré uns quants.
    2. pronominal Sempre s’ho guarda tot per a ell.
  3. transitiu informàtica Enregistrar (una informació) en un suport adequat, generalment per a donar-li un caràcter definitiu o per raons de seguretat.
  4. transitiu
    1. Complir allò que hom ha promès o a què està obligat; observar. M’heu promès de guardar-me honestedat.
    2. festa de guardar Festa colenda, de precepte.
    3. guardar les festes Santificar-les, no treballar-hi.