■ carregar

Etimologia: del ll. vg. carricare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Posar (quelcom que cal transportar) sobre algú o sobre alguna cosa. Carregar bales de cotó en un vaixell.
    2. usat absolutament Han ajudat el carreter a carregar.
    3. pronominal Carregar-se un sac a l’esquena.
    4. carregar els neulers (o les culpes) (a algú) figuradament Fer-li assumir el pes d’una responsabilitat, d’una obligació, d’una culpa, etc. Sempre li carreguen els neulers. No li carreguis més les culpes.
  2. transitiu
    1. Prendre sobre si (un pes). L’autobús només carregà sis persones.
    2. figuradament Sempre carreguem les culpes nosaltres.
  3. transitiu Posar quelcom que cal transportar (sobre algú o sobre alguna cosa). Carregar un camió de grava. El camàlic anava molt carregat.
  4. transitiu
    1. Posar en un aparell allò que li cal per a funcionar o per a un efecte determinat. Carregar la filosa de llana. Carregar la bobina de fil. Carregar l’estilogràfica de tinta. Carregar la pipa de tabac.
    2. usat absolutament Carregar el forn.
    3. usat absolutament Menjar, beure, excessivament.
    4. armament Introduir la càrrega en la cambra d’una arma de foc.
    1. transitiu Posar (una cosa) sota el pes d’una altra. Una taula carregada de viandes. Carregar de cadenes un presoner.
    2. transitiu hiperbòlicament Un vestit carregat de puntes.
    3. transitiu per extensió Una aigua carregada d’àcid carbònic. Un cel carregat de núvols.
    4. pronominal Tapar-se el cel amb núvols de pluja. Carregar-se el cel, el temps.
    5. transitiu enrarir 2. El tabac carrega l’ambient.
    6. transitiu figuradament Estar carregat de prejudicis. Carregar d’improperis. Carregat de diners, d’anys.
  6. transitiu
    1. Oprimir amb el seu pes. Un menjar que carrega l’estómac.
    2. figuradament Molestar, importunar. Em carrega amb la seva conversa.
    1. transitiu Forçar, exagerar, fer pujar, el pes, el caràcter, el valor, etc. (d’alguna cosa). Carregar els preus. Suprimir els luxes que carreguen un pressupost.
    2. pronominal Carregar-se de febre un malalt.
    3. pronominal Provocar malestar en una part del cos, especialment inflar-se. De tantes hores d’estar dreta, se’m carreguen les cames. Asseguda així, al final se’m carrega l’esquena.
    4. carregar-se (algú) de pit Omplir-se-li els bronquis de secrecions.
    5. carregar-se un malalt Agreujar-se.
  8. intransitiu
    1. Pesar, recolzar. Tota la volta carrega en els arcs.
    2. figuradament Tota la responsabilitat carrega sobre nosaltres.
  9. transitiu electrotècnia Emmagatzemar una certa quantitat d’electricitat en un condensador o en un acumulador.
  10. transitiu folklore En l’argot casteller, aixecar un castell i aconseguir l’enxaneta de fer l’aleta.
  11. transitiu fotografia i cinematografia
    1. Introduir la pel·lícula en una càmera fotogràfica o cinematogràfica.
    2. Fer avançar la pel·lícula.
  12. transitiu fusteria En l’envernissament de la fusta, donar la primera capa amb monyeca amarada de vernís de laca, formant bagues o vuits per la superfície empolsimada de pols de tosca.
  13. transitiu informàtica Llegir un mòdul carregable en un suport d’entrada o memòria auxiliar i emmagatzemar-lo en la memòria principal per executar-l’hi.
  14. transitiu marina, marítim
    1. Recollir una vela perquè no prengui vent, apagar-la.
    2. carregar de veles Estendre un vaixell totes les veles al vent.
  15. transitiu química industrial Incorporar a un producte una matèria de càrrega.
  16. intransitiu tàctica
    1. Envestir o atacar l’enemic.
    2. La força pública, escometre abrivadament una manifestació per dispersar-la. La policia carregà contra els manifestants.
  17. carregar en compte economia Assentar en el dèbit d’algú.