carregar

  1. v. tr. Posar una cosa feixuga sobre algú o sobre alguna cosa. El complement pot ésser la cosa que hom carrega (carregar les botes en els carros) o la persona o cosa sobre la qual hom carrega quelcom (carregar el mul de viandes i de mercaderies).
    sobrecarregar, carregar amb excés una cosa (sobre algú o alguna cosa). Van sobrecarregar el pobre cavall de mercaderies.
    estibar. Estibar una nau de carbó.
    embalumar. A l'hivern embalumen el pobre nen d'abrics (o amb abrics).
    recarregar, tornar a carregar. Han recarregat el camió que havia bolcat.
  2. encebar, posar l'enceb en una cosa explosiva. Encebar una barrinada.
    encerrosar (→), carregar la filosa amb el material per a filar.
  3. transportar.
  4. omplir.
  5. estendre.
  6. menjar, beure.
  7. ennuvolar-se.
  8. proveir i proveir -se
  9. augmentar, exagerar.
  10. oprimir, molestar.
  11. gravar.
  12. imputar, atribuir.
  13. Carregar-se-la (ésser castigat o batut):
    rebre (abs.) Mira que rebràs! Ho va fer ell i he estat jo qui ha rebut.
  14. Haver de suportar la càrrega més desagradable en un afer, esp. injustament:
    pagar la patent
    pagar els plats trencats
    carregar el mort
    carregar els neulers
  15. v. intr. Obrar, el pes d'una cosa, sobre una altra. → recolzar.

© Manuel Franquesa