- v. tr. Posar una cosa feixuga sobre algú o sobre alguna cosa. El complement pot ésser la cosa que hom carrega (carregar les botes en els carros) o la persona o cosa sobre la qual hom carrega quelcom (carregar el mul de viandes i de mercaderies).
sobrecarregar, carregar amb excés una cosa (sobre algú o alguna cosa). Van sobrecarregar el pobre cavall de mercaderies.
estibar. Estibar una nau de carbó.
embalumar. A l'hivern embalumen el pobre nen d'abrics (o amb abrics).
recarregar, tornar a carregar. Han recarregat el camió que havia bolcat.
- encebar, posar l'enceb en una cosa explosiva. Encebar una barrinada.
encerrosar (→), carregar la filosa amb el material per a filar.
- → transportar.
- → omplir.
- → estendre.
- → menjar, beure.
- → ennuvolar-se.
- → proveir i proveir -se
- → augmentar, exagerar.
- → oprimir, molestar.
- → gravar.
- → imputar, atribuir.
- Carregar-se-la (ésser castigat o batut):
rebre (abs.) Mira que rebràs! Ho va fer ell i he estat jo qui ha rebut.
- Haver de suportar la càrrega més desagradable en un afer, esp. injustament:
pagar la patent
pagar els plats trencats
carregar el mort
carregar els neulers
- v. intr. Obrar, el pes d'una cosa, sobre una altra. → recolzar.
© Manuel Franquesa