■ enrarir

Etimologia: de rar 1a font: s. XX, Ruyra
    verb
  1. física
    1. transitiu Fer menys dens, especialment un gas.
    2. pronominal Esdevenir menys dens, especialment un gas.
    1. transitiu Deteriorar les condicions (de l’aire d’un local) fent-lo menys respirable. Amb tanta fumera enrariu l’ambient de la sala.
    2. pronominal Com que hi havia molta gent, l’aire es va enrarir i vam haver de sortir al jardí.
    3. pronominal figuradament A la feina hi ha un ambient molt enrarit: ningú no parla.