Es mostren 2 resultats

■ seny1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seny</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del germ. occ. sĭnn ‘sentit; judici’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Ponderació mental. Fer les coses amb seny. Són coses que fan perdre el seny, que treuen el seny.
    2. Sana capacitat mental que és penyora d’una justa percepció, apreciació, captinença, actuació. Cal obrar amb seny, sense apassionament. No estar en bon seny. Vejam quan posarà seny, aquest noi! Estar fora de seny. Eixir de seny.
    3. el seny i l’edat no venen pas tot d’un plegat Refrany que significa que el jovent no sol tenir prou seny.
    4. estar seny a perdre figuradament Estar molt enamorat.
  2. antigament sentit1 1 i 2.



    3. Vegeu també:
    seny2

■ seny1

masculí Ponderació mental Fer les coses amb seny Són coses que fan perdre el seny, que treuen el seny Sana capacitat mental que és penyora d’una justa percepció, apreciació, captinença, actuació Cal obrar amb seny, sense apassionament No estar en bon seny Vejam quan posarà seny, aquest noi Estar fora de seny Eixir de seny el seny i l’edat no venen pas tot d’un plegat Refrany que significa que el jovent no sol tenir prou seny estar seny a perdre…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seny2

■ seny2

masculí antigament Senyal a o fins a seny Ple a vessar, carregat fins a dalt de tot Dues tenalles plenes d’oli, a seny Van arribar els carros a seny, d’userda Campana d’una certa grossària especialment Campana installada en una torre el seny major La campana gran Vegeu també seny 1
Informació complementària
Traducció