■ sentit1

Etimologia: de sentir 1a font: 1653, DTo.
    masculí
    1. zoologia Cadascuna de les facultats que posseeixen els animals de rebre informacions de l’exterior mitjançant òrgans especialitzats, que els permeten de reaccionar enfront de les variacions del medi, tant físic com biològic, que els envolta.
    2. òrgan del sentit (o simplement sentit) anatomia animal Aparell o òrgan receptor de les impressions externes, seu dels sentits. L’òrgan del sentit de l’oïda és l’orella.
  2. especialment
    1. psicologia i filosofia Facultat humana d’experiència o de coneixement immediat a través dels òrgans dels sentits. Els cinc sentits.
    2. plural ètica Conjunt dels sentits i de les funcions orgàniques que procuren plaer corporal. Mortificar els sentits.
    3. amb tots els cinc sentits Posant-hi tota l’atenció possible.
    4. costar (una cosa) un sentit Costar molt cara.
    5. dades dels sentits filosofia Qualitats o manifestacions sensibles percebudes pels sentits i irreductibles al propi subjecte.
    6. morir amb tots els sentits Morir sense perdre el coneixement, lúcidament.
    7. no tenir sentits No sentir-se de res.
    8. perdre els sentits Perdre el coneixement, desmaiar-se.
    9. sentit comú filosofia i psicologia Segons la tradició aristotèlica, sentit general, no identificable amb cap òrgan sensible però vinculat a tots ells, que unifica i coordina totes les dades de l’experiència sensible tant externa com interna.
    10. sisè sentit psicologia Nom donat a un hipotètic sentit ocult capaç de percebre globalment per vies extranormals i que seria posseït d’una manera eminent per persones hipersensibles o clarividents.
  3. per analogia filosofia i psicologia
    1. Facultat de discernir i de conèixer d’una manera immediata per intuïció o visió sintètica. Tenir el sentit moral, el sentit estètic, el sentit pràctic, el bon sentit, el sentit del ridícul, el sentit de l’oportunitat.
    2. sentit comú Facultat reguladora que permet a l’home de fonamentar tot judici sense caure ni en l’escepticisme ni en el dogmatisme.
    3. sentit íntim Mena de sentit no sensible i de caràcter espiritual, equivalent a una idea primitiva i fonamental del subjecte.
    4. sentit moral Consciència moral.
    1. Manera com s’ha d’entendre una cosa, significació. No copso el sentit de les teves paraules. Frases sense sentit, buides de sentit. Una cosa que no té sentit.
    2. Bíblia i cristianisme Cadascuna de les maneres d’interpretació de la Bíblia que la tradició cristiana distingeix. Sentit literal, espiritual, ple.
    3. lingüística Significat, significació.
    4. lingüística Valor precís que pren el significat abstracte d’un signe, situat en un context concret únic.
    5. no fer sentit No tenir sentit, no significar res. Aquesta frase no fa sentit.
    1. matemàtiques i física Cadascuna de les dues maneres en què hom pot recórrer una línia determinada.
    2. Direcció. Tallar una cosa en sentit transversal. Canviar de sentit.
    3. filosofia i religió Raó d’ésser, finalitat. El sentit de la vida, del món, de la història.
    4. sentit horari física Sentit de rotació de les agulles del rellotge.



    6. Vegeu també:
    sentit2