■ seny1

Etimologia: del germ. occ. sĭnn ‘sentit; judici’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Ponderació mental. Fer les coses amb seny. Són coses que fan perdre el seny, que treuen el seny.
    2. Sana capacitat mental que és penyora d’una justa percepció, apreciació, captinença, actuació. Cal obrar amb seny, sense apassionament. No estar en bon seny. Vejam quan posarà seny, aquest noi! Estar fora de seny. Eixir de seny.
    3. el seny i l’edat no venen pas tot d’un plegat Refrany que significa que el jovent no sol tenir prou seny.
    4. estar seny a perdre figuradament Estar molt enamorat.
  2. antigament sentit1 1 i 2.



    3. Vegeu també:
    seny2