■ seny2

Etimologia: del ll. sĭgnum, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
    1. antigament Senyal.
    2. a (o fins a) seny Ple a vessar, carregat fins a dalt de tot. Dues tenalles plenes d’oli, a seny. Van arribar els carros a seny, d’userda.
    1. Campana d’una certa grossària.
    2. especialment Campana instal·lada en una torre.
    3. el seny major La campana gran.



    3. Vegeu també:
    seny1