■ rebentar

Etimologia: d’origen incert, probablement d’un ll. vg. *repentare ‘sortir enfora, impetuosament, de cop i volta’, der. del ll. repente ‘de sobte’ 1a font: 1558
    verb
    1. intransitiu Obrir-se, un objecte, cedint a una pressió interior. El globus que inflaven ha rebentat abans d’enlairar-se. Aquest gra està a punt de rebentar.
    2. intransitiu figuradament Si no li ho deixen dir, rebentarà.
    3. intransitiu hiperbòlicament Estar com si anés a esclatar. Està de gras que rebenta.
    4. intransitiu figuradament Rebentar de vanitat, de satisfacció.
    5. transitiu Fer que una cosa s’obri o esclati cedint a una pressió interior. Li van rebentar el globus amb una punxada.
    6. transitiu Esbotzar. Rebentar una porta.
    7. pronominal Se m’ha rebentat aquell gra. S’ha rebentat el dipòsit d’aigua.
    8. pronominal figuradament Rebentar-se de riure.
    9. transitiu cirurgia i terapèutica Obrir un abscés per mitjà d’una pressió.
  2. transitiu
    1. Un treball o un esforç excessiu, una pèrdua grossa, un greu contratemps, una dificultat insuperable, etc., malmetre el vigor, la salut, la situació social, un propòsit, etc., d’algú. És un treball que em rebenta. Aquella pèrdua ens va rebentar de mig a mig.
    2. Molestar, enutjar, enormement. Em rebenta haver de fer això. Em rebenta amb els seus compliments hipòcrites.
    3. Fer una crítica acerba i dura d’una obra, d’un autor, d’una doctrina, etc. En parlar de la novel·la, la va rebentar.
    4. Boicotejar o fer fracassar (un acte públic o un espectacle) amb protestes o mostres de desacord. Un grup de manifestants van rebentar la conferència de la ministra.
    5. Fer malbé, destruir d’una manera sobtada o molt ràpida. En dos anys va rebentar tot el seu patrimoni.
    6. rebentar preus Vendre molt barat.
  3. transitiu Barrejar (amb un líquid, especialment un cafè) un licor que li tregui la fortor o en suavitzi el gust. Rebentar un cafè amb anís.