Pronúncia: rəβəntá
-
verb intransitiu
- [esclatar] éclater, crever. El globus va rebentar, le ballon a éclaté.
- figuradament crever. Rebentar de satisfacció, crever de satisfaction. Està de gras que rebenta, il est prêt à éclater (il crève dans sa peau).
- rebentar de ràbia être fou (folle) de colère (exploser de colère) . verb transitiu
- [fer esclatar] crever, faire éclater. Li van rebentar el globus, on a crevé son ballon.
- [esbotzar] enfoncer. Els lladres van rebentar la porta, les voleurs ont enfoncé la porte.
- [un abscés] crever.
-
figuradament [molestar]
ennuyer,
importuner,
gêner,
casser les pieds fam.
- [malmetre, una pèrdua, una dificultat] assommer.
- [un treball excessiu] crever, harasser.
- [fer una crítica feroç] critiquer violemment, méchamment.
- [suavitzar el cafè amb un licor] adoucir [l'amertume].
- [fer malbé] flamber. En dos anys va rebentar tot el seu patrimoni, il a flambé toute sa fortune en deux ans.
- rebentar preus [vendre molt barat] casser les prix (brader). verb pronominal
- [un gra, etc] crever intr.
- figuradament [de cansament] se crever.
- rebentar-se de riure familiarment se tordre de rire (pouffer de rire).
- rebentar-se treballant s'exténuer (s'épuiser, s'échiner, s'éreinter, se tuer de fatigue, se crever).