■ fotre

Etimologia: del ll. vg. fŭttĕre, ll. cl. fŭtŭĕre ‘copular, fer el coit’ 1a font: s. XIII, Usatges
    verb vulgarment
    1. transitiu antigament Tenir relació sexual (amb algú).
    2. intransitiu Fer l’acte sexual.
    1. transitiu Fer, en moltes de les seves accepcions. Què hi fots, aquí? Aquesta terra fot bon blat. És una noia que fot goig. He ensopegat i he fotut una tombarella. Fot unes escultures molt bones. Sempre fot el savi. No sap què fotre dels diners. Hem fotut un dinar per celebrar la seva arribada. En Joan fot de paleta.
    2. pronominal Es fotrà un bon sobresou fent d’esquirol. Com s’ha fotut de gras! Fotre’s el pobre. Acabarà fotent-se monja. M’he fotut un tall al dit.
    3. impersonal Fot un vent que aixeca les pedres.
    1. transitiu Enganyar, sorprendre desagradablement, decebre, etc. No em fotràs pas, que et conec! Aquesta notícia m’ha ben fotut.
    2. transitiu Prendre, robar, etc. M’han fotut el rellotge. M’ha fotut el diari mentre el llegia.
    3. transitiu [usat en futur o condicional, en proposicions exclamatives] Escarmentar. Et ben fotré, si t’arreplego!
    4. pronominal Riure’s, burlar-se. Et creus molt llest, però sempre es foten de tu. Es fot del mort i de qui el vetlla.
    1. transitiu Molestar, perjudicar, etc. Ho han fet per fotre’l. La calor fot molt: no hi ha manera de fer res.
    2. pronominal Fastiguejar-se, deprimir-se, avorrir-se, experimentar intensament una sensació desagradable, aclaparadora, dolenta, etc. Si va a treballar en aquella empresa es fotrà ben bé. Fotre’s de gana, de son. Fotre’s de fàstic, d’avorriment.
    3. fer-se fotre Suportar una contrarietat, una experiència desagradable, dolenta, etc. No em va voler escoltar; ara, que es faci fotre!
    4. fotre! (o fot!) interjecció Expressions de sorpresa, admiració, ira, enuig, entusiasme, etc. Fotre, quina cremada que m’he fotut!
    5. jo et fot! Expressió usada per a manifestar contrarietat, desacord, etc. Jo et fot, ara diu que vol marxar de casa!
    6. no fotis! (o no foti!, o no fotem!, o no foteu!, o no fotin!) Expressions usades per a manifestar sorpresa, contrarietat, etc. Que tu et cases? No fotis! Va, no fotem, home, que no estic per bromes!
  5. [usat en tercera persona]
    1. pronominal Desinteressar-se d’algú o alguna cosa, ésser indiferent, un fet, a algú. Se’ls en fotia, que ell patís! Se me’n fot, de tu: ja et podries morir, per mi!
    2. intransitiu Tant me fot que plogui com que nevi! Me’n fot, aquella: si té problemes, que se’ls resolgui!
  6. [amb complement circumstancial de lloc]
    1. transitiu Llençar, tirar bruscament. Hem fotut els mobles al carrer. Em va fotre per terra. Li han fotut una galleda d’aigua per sobre.
    2. pronominal [amb complement circumstancial de lloc o de manera] Caure algú. Fotre’s escales avall. S’ha fotut de cap i s’ha fet un trenc.
    3. fotre a la porta (o al carrer, o fora, etc.) figuradament Expulsar algú d’un lloc, treure-l’en.
    4. fotre a mar (o a la bassa) figuradament Llençar. Això s’ha espatllat: ja ho pots fotre a mar!
    5. fotre el camp figuradament i popularment Partir, anar-se’n, fugir. Ja m’he cansat de tots vosaltres: foto el camp!
  7. transitiu Pegar, aplicar brutalment, un cop, una empenta, etc. Li va fotre una puntada de peu al cul. M’ha fotut una bufetada que m’ha deixat la mà marcada.
    1. transitiu Posar, col·locar, aplicar, ficar. A les fosques, m’he fotut una sabata de cada color. Fotre algú a la presó. Fot les pomes al cistell.
    2. pronominal Iniciar una acció. No et fotis a plorar, ara! Tot just em fotia a dormir, han trucat.
    3. fot-li! Expressió per a indicar que hom procedeix o ha de procedir sense miraments, exageradament, tirant al dret, etc. Va, fot-li, home: no cal que t’hi miris tant!
  9. pronominal Menjar, beure. S’ha fotut dotze costelles i un litre de vi com aquell qui res!