■ agafar

Etimologia: d’origen incert (antigament gafar, encara dialectal), probablement preromà, d’una arrel indoeuropea ghabh-, comuna a moltes llengües d’aquesta família 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu
    1. Subjectar, fer-se seu (algú, algun animal, alguna cosa) amb la mà o un altre òrgan o un instrument adequat, per tenir-ho que no se’n pugui anar, aguantar-ho, emportar-s’ho d’un lloc a un altre, per fer-ne ús, per possessionar-se’n, per apoderar-se’n. Agafar una galleda per la nansa. Agafar un conill per les orelles. Agafar algú pel braç, pel coll, per la cintura, pels cabells. Agafar amb les alicates. Agafar un peix amb l’ham. Agafar amb les dents, amb les potes, amb el bec, amb les urpes. Agafar sopa amb la cullera. Agafar pintura amb el pinzell. Agafar cireres de l’arbre. Agafar un fugitiu.
    2. figuradament Agafar algú en una mentida.
    3. no haver-hi per on agafar (algú o alguna cosa) Ésser una persona o una cosa molt dolenta, molt bruta, molt deficient, etc. Aquest vi, no hi ha per on agafar-lo.
    1. pronominal Aguantar-se valent-se de la mà, etc., a fi d’evitar d’ésser emportat, a fi de deturar-se, etc. Agafar-se a la barana per no caure. Agafar-se a un salvavides per no ofegar-se.
    2. pronominal Lluitaven fortament agafats.
    3. pronominal figuradament Aprofitar quelcom com a pretext, com a ocasió, etc., valer-se d’algú per salvaguardar-se, per reeixir en una empresa, etc. S’agafa a qualsevol excusa per no treballar.
    4. usat absolutament i pronominal Enganxar-se, adherir-se, un aliment al recipient on es cou. L’arròs s’ha agafat.
  3. transitiu
    1. Posar en servei, en ús, en obra. Agafar un llibre per llegir-lo. Agafar la ploma per escriure.
    2. Agafar un avió, un taxi.
    3. Agafar una professió, un ofici, un càrrec.
    4. Agafar un camí, una drecera. En arribar al primer replà, agafa el passadís de la dreta.
    5. Agafar un bon ritme, un moviment lent. Agafar el vol. Agafar velocitat, empenta.
    6. Agafar ascendent, influència, autoritat.
    7. No poder agafar el son.
    8. agafar les armes Prendre les armes per combatre.
  4. transitiu Atènyer sobtosament. Ens ha agafat la pluja a mig camí.
  5. intransitiu Sobrevenir. Li agafà un mal de ventre, mal de cap, mal de queixal, mal de coll. Li ha agafat molta gana, fred, calor. M’ha agafat aprensió, recel.
  6. transitiu
    1. Adjuntar-se (algú) com a company, ajudant, auxiliar, etc.; prendre. Agafar algú per guia, com a guia.
    2. Contractar per a un servei; prendre. Agafar minyona, xofer, secretari.
    1. transitiu Acceptar, rebre en si (alguna cosa). Agafeu els diners que us donaran. La terra agafa molta aigua.
    2. transitiu figuradament Agafar les coses bé, malament, tal com venen, amb interès.
    3. pronominal Agafar-s’ho pel costat que crema, a la fresca.
  8. transitiu Contreure. Agafar un hàbit, un mal vici, un defecte. Agafar un cadarn. Agafar una cosa un gust, consistència, olor.
  9. transitiu Ocupar (un cert espai). La cortina agafa tot el balcó. L’aigua agafa mig dipòsit.
  10. intransitiu
    1. botànica Arrelar, fer arrels, adquirir vigor, un plançó, un empelt, una planta; prendre. El pi pinyoner agafa bé en el sauló.
    2. Produir el seu efecte, reeixir. El foc no agafa amb aquesta mullena.
    3. Subjectar-se o romandre una cosa en el lloc on és introduïda. Aquesta serra no agafa.
  11. intransitiu Enganxar, adherir. Aquesta pega no agafa.
  12. intransitiu Posar-se (a fer). Vaig agafar a córrer.