Es mostren 88933 resultats

■ viacrucis


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viacrucis</title>

Partició sil·làbica: vi_a_cru_cis
Etimologia: del ll. via crucis ‘camí de la creu’, és a dir, del Calvari de la passió de Jesús 1a font: 1803, DEst.
    masculí catolicisme
  1. Devoció cristiana que consisteix a resseguir, pregant i meditant davant catorze creus o estacions, els episodis del camí de la Creu (Via Crucis), que feu Jesús amb la creu a coll de la casa de Pilat al Calvari, i que es clou amb els episodis de la crucifixió i l’enterrament.
  2. Conjunt de les catorze estacions que representen els episodis del viacrucis davant els quals hom practica aquesta devoció.

■ viacrucis

masculí catolicisme Devoció cristiana que consisteix a resseguir, pregant i meditant davant catorze creus o estacions, els episodis del camí de la Creu Via Crucis , que feu Jesús amb la creu a coll de la casa de Pilat al Calvari, i que es clou amb els episodis de la crucifixió i l’enterrament Conjunt de les catorze estacions que representen els episodis del viacrucis davant els quals hom practica aquesta devoció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

viadera


<title type="display">viadera</title>

Partició sil·làbica: vi_a_de_ra
Etimologia: de via1
femení literatura Gènere líric, versemblantment d’origen galaicoportuguès quant al tractament tècnic, resultat d’una elaboració culta de l’arcaic paral·lelisme estròfic popular.

viadera

femení literatura Gènere líric, versemblantment d’origen galaicoportuguès quant al tractament tècnic, resultat d’una elaboració culta de l’arcaic parallelisme estròfic popular
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viador
| viadora

■ viador
| viadora

masculí i femení Vianant masculí Home vivent en tant que es considera fent camí devers la vida eterna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viaducte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viaducte</title>

Partició sil·làbica: vi_a_duc_te
Etimologia: de l’angl. viaduct, format amb el ll. via ‘camí’, per analogia amb aqueduct, ‘aqüeducte’, del ll. aquaeductus, íd., del ll. aqua ‘aigua’ i ductus, -us ‘conducció’, der. de ducĕre ‘dur’
masculí obres públiques i transports Pont, especialment alt i de molta longitud, construït sobre una ampla i profunda depressió del terreny per tal de donar pas a una via de comunicació (ferrocarril, autopista, etc.).

■ viaducte

masculí obres públiques i transports Pont, especialment alt i de molta longitud, construït sobre una ampla i profunda depressió del terreny per tal de donar pas a una via de comunicació ferrocarril, autopista, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vial1

■ vial1

masculí Camí ample, ordinàriament amb arbres a cada costat Vegeu també vial 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vial2

vial2

masculí medicina Flascó de vidre o de plàstic que conté un medicament o un producte químic Vegeu també vial 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vialet

■ vialet

masculí Caminoi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vianant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vianant</title>

Partició sil·làbica: vi_a_nant
Etimologia: cat. ant. viandant, probablement alteració del ll. vians, -ntis, participi pres. de viare ‘fer camí’, der. de via ‘via, camí’, considerat descomponible en via-ant, on es veié un der. de an(d)ar 1a font: 1839, DLab.
    masculí i femení
  1. Persona que va a peu per un camí o una via pública. Pas de vianants.
  2. de vianants locució adjectiva Dit de la zona, el carrer, etc., reservat als vianants, en què no és permesa la circulació lliure de vehicles.

■ vianant

masculí i femení Persona que va a peu per un camí o una via pública Pas de vianants de vianants locució adjectiva Dit de la zona, el carrer, etc, reservat als vianants, en què no és permesa la circulació lliure de vehicles
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vianda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vianda</title>

Partició sil·làbica: vi_an_da
Etimologia: del fr. viande ‘aliments; especialment carn’, i aquest, del ll. vg. *vīvĕnda ‘coses amb què s’ha de viure’, participi de futur passiu de vīvĕre ‘viure’ 1a font: s. XIII
    femení gastronomia
    1. Nom genèric de tot allò que hom menja.
    2. vianda del temps figuradament Cosa pròpia d’un temps o una època determinats; fruita del temps.
  2. dialectal Escudella de patates, col i altres verdures cuites.
  3. dialectal Plat de verdura, especialment patates amb mongetes tendres.
  4. dialectal Guisat de carn.

■ vianda

femení gastronomia Nom genèric de tot allò que hom menja vianda del temps figuradament Cosa pròpia d’un temps o una època determinats fruita del temps dialectal Escudella de patates, col i altres verdures cuites dialectal Plat de verdura, especialment patates amb mongetes tendres dialectal Guisat de carn
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viander

■ viander

masculí carner 5