■ viador
| | viadora

Partició sil·làbica: vi_a_dor
Etimologia: del ll. viator, -ōris ‘caminant, viatger’ 1a font: c. 1900, Verdaguer
  1. masculí i femení Vianant.
  2. masculí Home vivent en tant que es considera fent camí devers la vida eterna.