vianant

Accessory
Partició sil·làbica: vi_a_nant
Etimologia: cat. ant. viandant, probablement alteració del ll. vians, -ntis, participi pres. de viare ‘fer camí’, der. de via ‘via, camí’, considerat descomponible en via-ant, on es veié un der. de an(d)ar 1a font: 1839, DLab.
Body
    masculí i femení
  1. Persona que va a peu per un camí o una via pública. Pas de vianants.
  2. de vianants locució adjectiva Dit de la zona, el carrer, etc., reservat als vianants, en què no és permesa la circulació lliure de vehicles.