■ viari
| | viària

Partició sil·làbica: vi_a_ri
Etimologia: del ll. viarius, -a, -um ‘relatiu als camins’
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a les vies urbanes o interurbanes.
  2. ecologia Dit de la vegetació i de les plantes pròpies de camins, de vores de camins i de llocs calcigats.