■ vianda

Partició sil·làbica: vi_an_da
Etimologia: del fr. viande ‘aliments; especialment carn’, i aquest, del ll. vg. *vīvĕnda ‘coses amb què s’ha de viure’, participi de futur passiu de vīvĕre ‘viure’ 1a font: s. XIII
    femení gastronomia
    1. Nom genèric de tot allò que hom menja.
    2. vianda del temps figuradament Cosa pròpia d’un temps o una època determinats; fruita del temps.
  2. dialectal Escudella de patates, col i altres verdures cuites.
  3. dialectal Plat de verdura, especialment patates amb mongetes tendres.
  4. dialectal Guisat de carn.