■ viacrucis

Partició sil·làbica: vi_a_cru_cis
Etimologia: del ll. via crucis ‘camí de la creu’, és a dir, del Calvari de la passió de Jesús 1a font: 1803, DEst.
    masculí catolicisme
  1. Devoció cristiana que consisteix a resseguir, pregant i meditant davant catorze creus o estacions, els episodis del camí de la Creu (Via Crucis), que feu Jesús amb la creu a coll de la casa de Pilat al Calvari, i que es clou amb els episodis de la crucifixió i l’enterrament.
  2. Conjunt de les catorze estacions que representen els episodis del viacrucis davant els quals hom practica aquesta devoció.