Es mostren 88933 resultats

■ veïnat
| veïnada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veïnat</title>

Partició sil·làbica: ve_ï_nat
Etimologia: de veí 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Situat a prop; proper. El vaig trobar en una entrada veïnada.
  2. masculí i femení Veí.
  3. masculí antigament veïnatge 1.
  4. masculí
    1. Conjunt dels qui habiten prop d’on hom habita.
    2. Conjunt de veïns d’una població, d’un barri, d’un carrer, etc.
  5. masculí Grup de cases de camp o d’altres habitatges units o relativament propers entre ells; caseria.
  6. masculí dret administratiu Subdivisió administrativa de la parròquia andorrana de Canillo.

■ veïnat
| veïnada

adjectiu Situat a prop proper El vaig trobar en una entrada veïnada masculí i femení Veí masculí antigament veïnatge 1 masculí Conjunt dels qui habiten prop d’on hom habita Conjunt de veïns d’una població, d’un barri, d’un carrer, etc masculí Grup de cases de camp o d’altres habitatges units o relativament propers entre ells caseria masculí dret administratiu Subdivisió administrativa de la parròquia andorrana de Canillo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veïnatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veïnatge</title>

Partició sil·làbica: ve_ï_nat_ge
Etimologia: de veí 1a font: 1272, CTort.
    masculí
  1. Qualitat de veí, proximitat.
  2. dret administratiu
    1. Vincle que lliga entre ells els veïns d’un terme municipal per la comunitat d’interessos, drets atorgats al municipi i deures imposats per les lleis.
    2. mig veïnatge Dret que en alguns llocs tenen els habitants d’un municipi d’aprofitar-se dels prats d’un altre poble per a llur bestiar, pagant la meitat de la contribució.
  3. història En algunes poblacions catalanes, ciutadanatge.
  4. veïnatge civil dret civil Condició de veí o persona a la qual és aplicable un o altre dels ordenaments regionals subsistents a l’estat espanyol.
  5. veïnatge local dret civil Segons la legislació espanyola vigent, en les regions en les quals no és unificat el dret civil pel fet de declarar-s’hi vigents algunes particularitats jurídiques comarcals o locals, dependència personal respecte a una localitat que tingui unes especialitats amb relació al dret general de la regió.
  6. veïnatge universal sociologia Concepció del món com un espai interdependent des del punt de vista cultural, econòmic, social i polític, que és el resultat de la difusió immediata de la informació a través dels mitjans de comunicació de massa.

■ veïnatge

masculí Qualitat de veí, proximitat dret administratiu Vincle que lliga entre ells els veïns d’un terme municipal per la comunitat d’interessos, drets atorgats al municipi i deures imposats per les lleis mig veïnatge Dret que en alguns llocs tenen els habitants d’un municipi d’aprofitar-se dels prats d’un altre poble per a llur bestiar, pagant la meitat de la contribució història En algunes poblacions catalanes, ciutadanatge veïnatge civil dret civil Condició de veí o persona a la qual és aplicable un o altre dels ordenaments regionals subsistents a l’estat espanyol veïnatge local dret civil…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veïner
| veïnera

■ veïner
| veïnera

adjectiu Veïnal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veire

■ veire

masculí antigament Vidre got 1 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veixiga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veixiga</title>

Partició sil·làbica: vei_xi_ga
Etimologia: del ll. vg. vessīca, ll. cl. vesīca, íd. 1a font: s. XIII, Arnau
    femení
  1. anatomia animal
    1. Bufeta.
    2. veixiga natatòria Bufeta natatòria.
  2. patologia Abscés que es fa a la nafra d’una bèstia de càrrega.

■ veixiga

femení anatomia animal Bufeta veixiga natatòria Bufeta natatòria patologia Abscés que es fa a la nafra d’una bèstia de càrrega
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veixina

■ veixina

femení dialectal fisiologia Llufa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vel


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vel</title>

Homòfon: bel
Etimologia: del ll. vēlum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Tros de roba destinat a tapar una cosa i ocultar-la a les mirades. Un vel espès, clar.
    2. especialment indústria tèxtil Teixit molt fi i poc dens, semblant a la mussolina.
    3. història de les religions i cristianisme Tros de roba destinat a cobrir algun objecte religiós o el cap, com a símbol religiós.
    4. indústria tèxtil Tènue capa de fibres que es desprèn del cilindre llevador de la carda per l’acció de la serreta o d’altres mecanismes més moderns (de cilindres, pneumàtics, etc.) i que en passar per l’embut condensador es transforma en veta o cinta de carda. És anomenat també tel.
    5. prendre el vel cristianisme Fer-se monja.
    6. vel del temple Bíblia En el temple de Jerusalem, cortina que separava el sant dels sants.
  2. figuradament
    1. Allò que lleva la visió clara d’una cosa. Un vel de llàgrimes. El vel de la nit. El vel de la ignorància. El vel del misteri.
    2. En algunes expressions, oblit de fets passats, amagament de fets dolorosos per tal d’evitar el sofriment dels oients, etc. Tirar un vel sobre una cosa. Estengué un vel piadós sobre aquells fets.
  3. per extensió
    1. anatomia Membrana comparable a un vel.
    2. anatomia animal Replec contràctil anular que tanca parcialment la cavitat subombrel·lar de les meduses dels hidrozous o hidromeduses.
    3. botànica Capa d’hifènquima que, en alguns fongs, recobreix el carpòfor sencer en formació (vel universal) o l’himeni (vel parcial).
    4. vel del paladar anatomia animal Òrgan musculomembranós, de forma quadrada, amb el costat superior fix a la part posterior de la volta palatina i amb el costat inferior lliure sobre la base de la llengua.

■ vel

masculí Tros de roba destinat a tapar una cosa i ocultar-la a les mirades Un vel espès, clar especialment indústria tèxtil Teixit molt fi i poc dens, semblant a la mussolina història de les religions i cristianisme Tros de roba destinat a cobrir algun objecte religiós o el cap, com a símbol religiós indústria tèxtil Tènue capa de fibres que es desprèn del cilindre llevador de la carda per l’acció de la serreta o d’altres mecanismes més moderns de cilindres, pneumàtics, etc i que en passar per l’embut condensador es transforma en veta o cinta de carda És anomenat també tel prendre el vel…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vela


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vela</title>

Etimologia: del ll. vela, neutre pl. de velum ‘vel; vela d’embarcació’, que passà a representar el fem. sing 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. marina, marítim
    1. Cadascun dels trossos de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces, anomenades vessos, cosides, que, fermats en un arbre, en una antena, en una verga o en un estai d’una embarcació, serveixen per a rebre la impulsió del vent i propulsar l’embarcació.
    2. Vaixell de vela.
    3. Conjunt de veles que una embarcació o un pal porta desplegades, velam.
    4. esports Especialitat de la nàutica esportiva practicada amb embarcacions mogudes per mitjà de vela.
    5. amainar (o arriar, o abaixar, o plegar) veles Abaixar, enrotllar, les veles a les vergues per tal de disminuir l’impuls del vent.
    6. amainar (o arriar, o abaixar, o plegar) veles figuradament Moderar-se, desistir d’allò que hom pretenia, cedir a l’adversari.
    7. anar a la vela Anar molt de pressa una embarcació.
    8. anar a la vela (o a tota vela) figuradament Anar molt de pressa, córrer.
    9. anar a la vela figuradament Estar embriac.
    10. anar a tota vela Navegar amb totes les veles desplegades.
    11. anar a vela plena (o a veles plenes) Navegar amb vent suficient i apropiat per a inflar les veles.
    12. anar veles desplegades (o amb totes les veles al vent) figuradament Anar tot vent en popa, prosperar.
    13. fer vela (o fer-se a la vela, o donar vela) Partir una embarcació per impulsió del vent.
    14. fer-se a la vela figuradament Anar-se’n.
    15. plegar veles figuradament Tocar el dos, anar-se’n.
    16. vela de creu Vela rodona.
    17. vela llatina Vela triangular, emprada en embarcacions petites, que és envergada en una antena que creua l’arbre molt obliquament.
    18. vela de tallant (o de tall) Vela triangular o trapezial que, caçada al màxim, corre en sentit de proa a popa.
    19. vela rodona (o quadra) Vela rectangular o trapezial que se subjecta a l’arbre per mitjà d’una verga horitzontal.
  2. per extensió
    1. Tros de tela resistent, de prou amplada i llargada per a estendre’s de cap a cap de cadascuna de les antenes de l’aspa del molí de vent, i que serveix per a augmentar-ne l’impuls.
    2. vela solar astronàutica Hipotètic sistema de navegació interplanetària consistent a aprofitar la pressió de radiació solar sobre grans superfícies reflectores orientables, per imprimir un impuls a un vehicle còsmic.
    1. Tros de lona o tela forta que hom posa per fer ombra, protegir de la intempèrie, cloure un espai, etc. Les veles de l’envelat.
    2. transports Coberta de lona emprada en molts carros, anomenats carros de vela, per tal d’impedir que la pluja o la intempèrie puguin perjudicar el que porten.

■ vela

femení marina, marítim Cadascun dels trossos de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces, anomenades vessos , cosides, que, fermats en un arbre, en una antena, en una verga o en un estai d’una embarcació, serveixen per a rebre la impulsió del vent i propulsar l’embarcació Vaixell de vela Conjunt de veles que una embarcació o un pal porta desplegades, velam esports Especialitat de la nàutica esportiva practicada amb embarcacions mogudes per mitjà de vela amainar o arriar , o abaixar , o plegar veles Abaixar, enrotllar, les veles a les vergues per tal de disminuir l’impuls del vent…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ velació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">velació</title>

Partició sil·làbica: ve_la_ci_ó
Etimologia: del ll. ecl. velatio, -ōnis, íd.
    femení
  1. Acció de velar, de cobrir amb un vel.
  2. litúrgia
    1. Cerimònia monàstica del ritual de la consagració de verges en què hom imposa el vel a la religiosa com a símbol de les esposalles amb Crist.
    2. plural Cerimònia que consisteix a cobrir amb un vel els cònjuges en la missa nupcial.
  3. velació de les mans art i religió Motiu iconogràfic i ritual consistent a cobrir-se les mans amb un vel o amb la vora del mantell com a senyal de reverència, generalment religiosa.

■ velació

femení Acció de velar, de cobrir amb un vel litúrgia Cerimònia monàstica del ritual de la consagració de verges en què hom imposa el vel a la religiosa com a símbol de les esposalles amb Crist plural Cerimònia que consisteix a cobrir amb un vel els cònjuges en la missa nupcial velació de les mans art i religió Motiu iconogràfic i ritual consistent a cobrir-se les mans amb un vel o amb la vora del mantell com a senyal de reverència, generalment religiosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

veladre

veladre

masculí botànica Veratre
Traducció