■ veïnat
| | veïnada

Partició sil·làbica: ve_ï_nat
Etimologia: de veí 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Situat a prop; proper. El vaig trobar en una entrada veïnada.
  2. masculí i femení Veí.
  3. masculí antigament veïnatge 1.
  4. masculí
    1. Conjunt dels qui habiten prop d’on hom habita.
    2. Conjunt de veïns d’una població, d’un barri, d’un carrer, etc.
  5. masculí Grup de cases de camp o d’altres habitatges units o relativament propers entre ells; caseria.
  6. masculí dret administratiu Subdivisió administrativa de la parròquia andorrana de Canillo.