■ velació

Partició sil·làbica: ve_la_ci_ó
Etimologia: del ll. ecl. velatio, -ōnis, íd.
    femení
  1. Acció de velar, de cobrir amb un vel.
  2. litúrgia
    1. Cerimònia monàstica del ritual de la consagració de verges en què hom imposa el vel a la religiosa com a símbol de les esposalles amb Crist.
    2. plural Cerimònia que consisteix a cobrir amb un vel els cònjuges en la missa nupcial.
  3. velació de les mans art i religió Motiu iconogràfic i ritual consistent a cobrir-se les mans amb un vel o amb la vora del mantell com a senyal de reverència, generalment religiosa.