■ vel

Homòfon: bel
Etimologia: del ll. vēlum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Tros de roba destinat a tapar una cosa i ocultar-la a les mirades. Un vel espès, clar.
    2. especialment indústria tèxtil Teixit molt fi i poc dens, semblant a la mussolina.
    3. història de les religions i cristianisme Tros de roba destinat a cobrir algun objecte religiós o el cap, com a símbol religiós.
    4. indústria tèxtil Tènue capa de fibres que es desprèn del cilindre llevador de la carda per l’acció de la serreta o d’altres mecanismes més moderns (de cilindres, pneumàtics, etc.) i que en passar per l’embut condensador es transforma en veta o cinta de carda. És anomenat també tel.
    5. prendre el vel cristianisme Fer-se monja.
    6. vel del temple Bíblia En el temple de Jerusalem, cortina que separava el sant dels sants.
  2. figuradament
    1. Allò que lleva la visió clara d’una cosa. Un vel de llàgrimes. El vel de la nit. El vel de la ignorància. El vel del misteri.
    2. En algunes expressions, oblit de fets passats, amagament de fets dolorosos per tal d’evitar el sofriment dels oients, etc. Tirar un vel sobre una cosa. Estengué un vel piadós sobre aquells fets.
  3. per extensió
    1. anatomia Membrana comparable a un vel.
    2. anatomia animal Replec contràctil anular que tanca parcialment la cavitat subombrel·lar de les meduses dels hidrozous o hidromeduses.
    3. botànica Capa d’hifènquima que, en alguns fongs, recobreix el carpòfor sencer en formació (vel universal) o l’himeni (vel parcial).
    4. vel del paladar anatomia animal Òrgan musculomembranós, de forma quadrada, amb el costat superior fix a la part posterior de la volta palatina i amb el costat inferior lliure sobre la base de la llengua.