■ veïnatge

Partició sil·làbica: ve_ï_nat_ge
Etimologia: de veí 1a font: 1272, CTort.
    masculí
  1. Qualitat de veí, proximitat.
  2. dret administratiu
    1. Vincle que lliga entre ells els veïns d’un terme municipal per la comunitat d’interessos, drets atorgats al municipi i deures imposats per les lleis.
    2. mig veïnatge Dret que en alguns llocs tenen els habitants d’un municipi d’aprofitar-se dels prats d’un altre poble per a llur bestiar, pagant la meitat de la contribució.
  3. història En algunes poblacions catalanes, ciutadanatge.
  4. veïnatge civil dret civil Condició de veí o persona a la qual és aplicable un o altre dels ordenaments regionals subsistents a l’estat espanyol.
  5. veïnatge local dret civil Segons la legislació espanyola vigent, en les regions en les quals no és unificat el dret civil pel fet de declarar-s’hi vigents algunes particularitats jurídiques comarcals o locals, dependència personal respecte a una localitat que tingui unes especialitats amb relació al dret general de la regió.
  6. veïnatge universal sociologia Concepció del món com un espai interdependent des del punt de vista cultural, econòmic, social i polític, que és el resultat de la difusió immediata de la informació a través dels mitjans de comunicació de massa.