Es mostren 88933 resultats

trossador

trossador

trossar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trossar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: v. tros 1a font: s. XIII
Body
    verb transitiu
  1. Ajustar al cos una peça de vestir amb cordons o vetes. Ajuda’m a trossar l’espardenya. Trossar-se la cotilla, el gipó.
    1. Arromangar, arregussar. Trossar-se les mànigues de la camisa.
    2. trossar-se les faldilles Arregussar-se-les i portar pels dos costats la roba cap al darrere, on se subjecten els dos plecs així formats.
  2. Fer un bolic amb la roba i altres objectes que hom vol emportar-se de camí, fer un farcell. No tenim res a trossar per al camí, sinó aquesta roba de la nena.
  3. trossar-se els cabells Disposar els cabells de manera que la cabellera resti recollida.



  4. Vegeu també:
    trossar2

trossar1

trossar2

trossar2

Informació complementària

trossejament

trossejament

trossejar

trossejar

trossejat
| trossejada

trossejat
| trossejada

trossell

trossell

trossellar

trossellar

Informació complementària

trot


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trot</title>

Accessory
Etimologia: de trotar 1a font: s. XIV, Jaume I
Body
    masculí
  1. Manera ràpida de caminar el cavall i altres quadrúpedes avançant i posant a terra alternativament el parell de potes anterior dreta i posterior esquerra i el parell de potes anterior esquerra i posterior dreta. Agafar un cavall un bon trot. Tocar el trot.
  2. figuradament Manera de caminar o feinejar amb afany i llestesa.

trot

trotada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trotada</title>

Accessory
Etimologia: de trotar
Body
    femení
  1. Acció de trotar una estona. Fer una trotada amb l’euga.
  2. figuradament Moviment del qui camina de pressa o es mou d’un lloc a l’altre, o treballa ràpidament. L’he volgut acompanyar, i m’ha fet fer una trotada!

trotada