■ trossar1

Etimologia: v. tros 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. Ajustar al cos una peça de vestir amb cordons o vetes. Ajuda’m a trossar l’espardenya. Trossar-se la cotilla, el gipó.
    1. Arromangar, arregussar. Trossar-se les mànigues de la camisa.
    2. trossar-se les faldilles Arregussar-se-les i portar pels dos costats la roba cap al darrere, on se subjecten els dos plecs així formats.
  3. Fer un bolic amb la roba i altres objectes que hom vol emportar-se de camí, fer un farcell. No tenim res a trossar per al camí, sinó aquesta roba de la nena.
  4. trossar-se els cabells Disposar els cabells de manera que la cabellera resti recollida.



    5. Vegeu també:
    trossar2