■ tros

Etimologia: d’origen incert, potser del ll. thўrsus, i aquest, del gr. thýrsos ‘tija’; hi degué influir fonèticament el cat. trossar1 ‘arromangar; embolicar’, del ll. tŏrsus, participi de tŏrquēre ‘torçar’, i destrossar; el significat de ‘tija’ s’estengué al de tros de qualsevol cosa 1a font: s. XIII
    [plural trossos] masculí
    1. Part d’una cosa separada de la resta, fragment. Partir un pa en tres trossos. Un tros de carn, de peix, de roba, de fusta. Van tocar un tros de Rigoletto. Un recull de trossos escollits dels bons prosistes catalans.
    2. a trossos Romput o tallat. Les portes cauen a trossos.
    3. ésser un tros de pa figuradament Ésser molt bo, tenir molt bon cor, bon caràcter.
    4. fer trossos (una cosa o d’una cosa) Rompre-la o tallar-la separant-ne les parts.
    1. Porció d’una cosa que hom considera a part de la resta. Hi ha un tros de camí molt dolent.
    2. usat absolutament agricultura Peça de terra, camp de conreu. Me’n vaig al tros.
    3. indústria tèxtil Llargària variable de roba que hom talla i treu del teler cada vegada.
    4. tirar (o viure) del tros figuradament Viure del capital o mota, no limitant-se a gastar els guanys o els interessos.
    1. Porció d’espai o de la distància entre dos punts. D’ací a casa hi ha un bon tros.
    2. Porció de temps. Hi arribarem que serà clar: encara hi ha un bon tros de sol.
  4. de bon tros Amb una gran diferència. És de bon tros millor que el seu germà.
    1. un tros d’ase (o d’animal) Dit d’una persona molt estúpida, molt ase.
    2. un tros de quòniam Dit d’una persona molt beneitona, talossa.
    3. un tros d’home (o de dona) Dit d’un home o d’una dona corpulents, alts i ben plantats.