fet2
| | feta

Etimologia: del ll. factus, -a, -um, participi de facĕre ‘fer’
  1. adjectiu
    1. Que ja és format, que ha assolit el ple desenvolupament. Amb aquell cos de dona feta.
    2. estar fet (a una cosa) Estar-hi avesat. No hi estava gaire feta, a treballar.
    3. fet i pastat Molt semblant a, idèntic a; pastat. Aquest noi és el seu pare fet i pastat.
  2. fet! interjecció D’acord! —Abans de dinar us rentareu les mans. —Fet!



    3. Vegeu també:
    fet1