■ trencar

Etimologia: d’origen preromà, d’una base *trenko, íd., potser indoeuropea i potser també cèlt 1a font: s. XII
    verb
  1. transitiu
    1. Fer trossos o fragments (una cosa dura), colpint-la, prement-la, tirant-la a terra, etc. Trencar un vidre, un plat. Trencar ametlles, pinyons, nous. Trencar fusta.
    2. trencar el cor figuradament Produir una gran impressió de dolor, amb tendència al plor, despertar un viu sentiment de compassió. Aquella escena trista li ha trencat el cor.
    3. trencar el suro indústria surera Tallar el suro a peces.
    4. trencar les paraules Pronunciar-les incompletament, interrompent-les abans d’acabar-les de dir.
    5. trencar pedra oficis manuals Tallar-la arrencant-la de la pedrera.
  2. transitiu
    1. Produir una solució parcial de continuïtat en un cos, sense arribar a separar-ne les parts. Del nostre pes es trencà la branca, però no caiguérem perquè no es partí del tot.
    2. traumatologia Fracturar. Amb un cop de bastó li trencà la cama.
    3. trencar bastes indústria tèxtil Fraccionar les bastes massa llargues d’un fil o d’una passada pintant algun punt d’encreuament d’efecte contrari al de la basta, en el pintat de dibuixos per a teixits.
    1. pronominal Sofrir la divisió en dues o més parts o trossos, o la destrucció de la pròpia continuïtat en un punt o més. El càntir se li ha trencat als dits. Trencar-se una processó.
    2. usat absolutament i pronominal patologia Contreure una hèrnia, sofrir trencadura.
    3. pronominal traumatologia Sofrir la fractura d’un membre o una part del cos. Trencar-se un os, un braç, una cama.
    4. trencar-se de riure pronominal figuradament Riure amb grans contorsions.
    5. trencar-se el cap pronominal figuradament Fatigar-se estudiant i pensant, cercant la solució d’un problema.
    6. trencar-se el coll pronominal figuradament Sofrir un greu dany en una empresa o un afer.
    7. trencar-se la mà (a una cosa) pronominal figuradament Fer-la-hi destra a força d’exercitar-la-hi.
  4. transitiu
    1. Doblegar, fer que una superfície no sigui plana ni rígida.
    2. usat absolutament indústria tèxtil Fer perdre, en l’aprest, l’encarcarament a una roba estirant-la en tots sentits.
    3. figuradament Alterar accidentalment una cosa sensible barrejant-hi quelcom que la treu o desvia del seu estat normal. Es diu especialment de la veu, del color, de la llum, de la temperatura, etc., d’una cosa. El disgust li trencà la veu i només li sortien gemecs. Una cortina que trenca la llum de l’habitació.
    4. trencar el color (d’una persona) Fer-li perdre el color una emoció, una malaltia.
    5. trencar la veu Alterar-la, fatigar-la, forçant-la.
  5. intransitiu Canviar bruscament de direcció. Allí el camí trenca a l’esquerra.
  6. transitiu
    1. Entravessar-se a una cosa interrompent-la, traient-ne la continuïtat. Un riu, un mur, trencar un camí.
    2. figuradament Interrompre. Trencar la conversa.
    3. trencar l’alè figuradament Interrompre la respiració.
    4. trencar les oracions (a algú) Interrompre’l, molestant-lo amb intervencions inoportunes.
  7. transitiu figuradament
    1. Transgredir, violar, fer mancament a una obligació, una llei, un tracte, etc. Trencar un tracte. Trencar la paraula donada. Trencar l’amistat amb algú.
    2. usat absolutament Cessar de tenir amistat amb algú. Eren molt amics, però han trencat.
  8. intransitiu
    1. Començar a sortir, fent esforç, una cosa que està tancada, colgada, etc. El blat de moro ja trenca. Les dents ja trenquen.
    2. Iniciar-se, començar a manifestar-se un fenomen natural. Ja trenca el dia, l’alba.
  9. transitiu Començar una acció com vencent un obstacle, una dificultat. Trencar la dansa. Trencar el son.