trencar

verb transitiu [un vidre, un plat] rompere, infrangere, fracassare, spaccare. || [un bastó] rompere, spezzare. || [ametlles] schiacciare. || [una branca] rompere, staccare. || [una pedra] rompere, spaccare, stritolare. || med fratturare, rompere. || [doblegar] piegare. || [entravessar-se] incrociare, attraversare. || [començar] aprire, cominciare, iniziare. || fig [el color] cambiare tono. | [el silenci] rompere, interrompere. | [un pacte] rompere, sciogliere, non rispettare, violare. | mancare. Trencar la paraula donada, mancare alla parola data. | [les relacions amb algú] rompere, finire. | usat absolutament rompere, chiudere.

verb intransitiu voltare, girare. A la segona cantonada trenqui a l'esquerra, alla seconda traversa giri a sinistra. || [començar a sortir] spuntare, venir fuori. La dent ja trenca, il dente già spunta. Trencava el dia, spuntava il giorno.

verb pronominal rompersi, spaccarsi. || med fratturarsi, rompersi. | usat absolutament venire un'ernia. || [de riure] sganasciarsi.