trencar

    verb transitiu
  1. [un vidre, etc] romper, quebrar.
  2. [ametlles, etc] cascar, partir, quebrar, quebrantar.
  3. medicina [fracturar] romper, fracturar, quebrar, quebrantar.
  4. [doblegar] doblar.
  5. [entravessar-se] cruzar, atravesar. Un riu que trenca un camí, un río que cruza un camino.
  6. [començar] abrir. Trencar la dansa, abrir el baile.
  7. figuradament [el color, la veu] quebrar, quebrantar.
  8. figuradament [interrompre] romper. Trencar el silenci, romper el silencio.
  9. figuradament [transgredir] romper, quebrantar. Trencar la paraula donada, romper la palabra dada.
  10. figuradament [relacions, amistats] romper.
  11. usat absolutament figuradament romper. Eren molt amics, però han trencat, eran muy amigos, pero han roto.
  12. verb intransitiu
  13. [canviar de direcció] torcer, desviarse pron. Allí el camí trenca a l'esquerra, allí el camino se desvía (o tuerce) a la izquierda.
  14. [començar a sortir] romper, apuntar. La dent ja trenca, el diente ya rompe.
  15. [iniciar-se] romper. Ja trenca el dia, ya rompe el día.
  16. verb pronominal
  17. romperse, quebrarse. El càntir s'ha trencat, el botijo se ha roto.
  18. medicina [sofrir una fractura] romperse, fracturarse. S'ha trencat una cama, se ha roto una pierna.
  19. usat absolutament medicina [contreure una hèrnia] herniarse, quebrarse.
  20. trencar-se de riure figuradament i familiarment partirse (o desternillarse, o descoyuntarse, o descuajaringarse, o mondarse, o retorcerse, o caerse) de risa.