Es mostren 5 resultats

■ què

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">què</title>

Etimologia: v. que1 1a font: s. XIV, Llull
  1. pronom
    1. Forma que revesteix el pronom relatiu que quan, designant una cosa, va precedit d’una preposició. L’assumpte de què m’han parlat. El martell amb què hem clavat els claus.
    2. [precedit d’una preposició] La qual cosa. Han estat rebuts amb un gran entusiasme; de què estan molt contents.
  2. pronom Pronom interrogatiu neutre, equivalent a “quina cosa”. Què dius? De què parlaven? Per què plores? No sé què vol. Digueu-me de què heu tractat.
  3. masculí
    1. Quid d’una qüestió, allò que constitueix l’essència o natura d’una cosa. Ja em direu el què. Voler saber el què.
    2. el què i el com Tots els detalls. Vull saber el què i el com de la teva feina.
    3. ésser un gran què Ésser una cosa molt important.

■ què

pronom Forma que revesteix el pronom relatiu que quan, designant una cosa, va precedit d’una preposició L’assumpte de què m’han parlat El martell amb què hem clavat els claus precedit d’una preposició La qual cosa Han estat rebuts amb un gran entusiasme de què estan molt contents pronom Pronom interrogatiu neutre, equivalent a “quina cosa” Què dius De què parlaven Per què plores No sé què vol Digueu-me de què heu tractat masculí Quid d’una qüestió, allò que constitueix l’essència o natura d’una cosa Ja em direu el què Voler saber el què el què i el com…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ que1

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">que</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: com a relatiu, del ll. quem, acus. de qui; com a conjunció, del quid interrogatiu, amb aportacions del quia causal; com a comparatiu, d’una confusió de quem i la conj. quam 1a font: s. XII, Hom.
    pronom
  1. Forma que revesteix el pronom relatiu quan no va regit per cap preposició (en el qual cas és què), sia que faci de subjecte, de complement directe o de circumstancial de temps. L’home que ha vingut suara. El seu pare, que era mestre a Sabadell. L’home que hem trobat aquest matí. L’any que es va casar ta germana. La darrera vegada que et vaig veure. Ell ens ha deixat, que és la cosa pitjor que ens podia succeir.
  2. el que Combinació que serveix per a introduir oracions de relatiu substantives amb referència a cosa, en les quals fa de subjecte o bé de complement directe. Fes el que et plagui. Estava atent al que deien. El que has de fer és anar-te’n.



    3. Vegeu també:
    que2
    que3

■ que1

pronom Forma que revesteix el pronom relatiu quan no va regit per cap preposició en el qual cas és què , sia que faci de subjecte, de complement directe o de circumstancial de temps L’home que ha vingut suara El seu pare, que era mestre a Sabadell L’home que hem trobat aquest matí L’any que es va casar ta germana La darrera vegada que et vaig veure Ell ens ha deixat, que és la cosa pitjor que ens podia succeir el que Combinació que serveix per a…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ que2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">que</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. que1
    conjunció
  1. Conjunció de subordinació que introdueix proposicions subjectives, predicatives i completives. No m’agrada que surtis tan tard. És fàcil que arribin avui. La meva convicció és que això no pot durar gaire. Ens exposàvem que ens fessin mal. Es va entossudir que jo li ho digués. Estic molt content que hagis vingut. Et recordes que ells t’ho van dir?
  2. Conjunció de subordinació que introdueix proposicions circumstancials (temporals, causals, consecutives, finals, condicionals). Van arribar que ell encara era aquí. Cuitem, que si venen ens faran restar. Obre les finestres, que entri l’aire.
  3. Conjunció que introdueix una proposició que constitueix el segon terme d’una comparació d’igualtat o de semblança (el primer terme és introduït per tant, tan, tal o igual). Era tan gran que no cabia a la caixa. Plovia tant que no vam gosar sortir. Picava igual que un escurçó. No hi vull anar; tant més que no m’ha convidat.
  4. Conjunció que introdueix el segon terme d’una comparació de superioritat o d’inferioritat (el primer terme és introduït per més o menys). D’aquests tals, se’n trobarien més que no tinc cabells al cap. És més ric que tu. És menys alt que el seu germà.
  5. Conjunció que introdueix el segon terme d’una indicació de diversitat (el primer terme és introduït per altre o més). No tenia altra companyia que les feres. No tinc més remei que donar-t’ho.
  6. Conjunció que introdueix un verb en forma subjuntiva amb valor imperatiu. Si volen més diners, que se’ls guanyin! Ara, que pensi el que vulgui.
  7. Conjunció que introdueix certes proposicions principals amb què hom fa una interrogació que afecta tota la proposició, o amb què hom expressa un desig o concessió, o bé amb què hom emfatitza una acció. Que Déu et beneeixi! Que vingui i ho veurà! Que vindràs, demà? Llavors, jo que entro i li prenc el llibre.
    1. Conjunció que uneix dues formes verbals (ambdues en imperatiu o l’una en imperatiu i l’altra en futur) que constitueixen una locució de valor intensificador en una narració i que indiquen una acció continuada i reiterada. I la gent, espera que espera. Tots dos, camina que caminaràs.
    2. per extensió L’Eulàlia, prima que prima, sempre malalta.
  9. Conjunció que forma, amb un antecedent (adverbi, preposició, participi passat), nombroses locucions conjuntives. Ja que, encara que, sols que, només que, per bé que, amb que, malgrat que, salvant que, segons que, sense que, ultra que, abans que, després que, des que, d’ençà que, fins que, per tal que, a fi que, vist que, atès que, puix que, mentre que, com que, etc.
  10. que... que Els uns... els altres. Que vells que nous, n’hi havia ben bé un miler.



    11. Vegeu també:
    que1
    que3

■ que2

conjunció Conjunció de subordinació que introdueix proposicions subjectives, predicatives i completives No m’agrada que surtis tan tard És fàcil que arribin avui La meva convicció és que això no pot durar gaire Ens exposàvem que ens fessin mal Es va entossudir que jo li ho digués Estic molt content que hagis vingut Et recordes que ells t’ho van dir Conjunció de subordinació que introdueix proposicions circumstancials temporals, causals, consecutives, finals, condicionals Van…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ que3

■ que3

adverbi i adjectiu invariable Mot quantitatiu ponderatiu Que bonic Que corren Que lluny es veuen Que de pressa han anat Que valents que són Que gent que hi ha Que n’has vistes, de coses, tu Vegeu també que 1 que 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

no-sé-què

no-sé-què

masculí Cosa que hom percep com a existent però que no sap o no es pot definir Té un no-sé-què que la fa atractiva
Traducció