■ què

Etimologia: v. que1 1a font: s. XIV, Llull
  1. pronom
    1. Forma que revesteix el pronom relatiu que quan, designant una cosa, va precedit d’una preposició. L’assumpte de què m’han parlat. El martell amb què hem clavat els claus.
    2. [precedit d’una preposició] La qual cosa. Han estat rebuts amb un gran entusiasme; de què estan molt contents.
  2. pronom Pronom interrogatiu neutre, equivalent a “quina cosa”. Què dius? De què parlaven? Per què plores? No sé què vol. Digueu-me de què heu tractat.
  3. masculí
    1. Quid d’una qüestió, allò que constitueix l’essència o natura d’una cosa. Ja em direu el què. Voler saber el què.
    2. el què i el com Tots els detalls. Vull saber el què i el com de la teva feina.
    3. ésser un gran què Ésser una cosa molt important.