■ que2

Etimologia: v. que1
    conjunció
  1. Conjunció de subordinació que introdueix proposicions subjectives, predicatives i completives. No m’agrada que surtis tan tard. És fàcil que arribin avui. La meva convicció és que això no pot durar gaire. Ens exposàvem que ens fessin mal. Es va entossudir que jo li ho digués. Estic molt content que hagis vingut. Et recordes que ells t’ho van dir?
  2. Conjunció de subordinació que introdueix proposicions circumstancials (temporals, causals, consecutives, finals, condicionals). Van arribar que ell encara era aquí. Cuitem, que si venen ens faran restar. Obre les finestres, que entri l’aire.
  3. Conjunció que introdueix una proposició que constitueix el segon terme d’una comparació d’igualtat o de semblança (el primer terme és introduït per tant, tan, tal o igual). Era tan gran que no cabia a la caixa. Plovia tant que no vam gosar sortir. Picava igual que un escurçó. No hi vull anar; tant més que no m’ha convidat.
  4. Conjunció que introdueix el segon terme d’una comparació de superioritat o d’inferioritat (el primer terme és introduït per més o menys). D’aquests tals, se’n trobarien més que no tinc cabells al cap. És més ric que tu. És menys alt que el seu germà.
  5. Conjunció que introdueix el segon terme d’una indicació de diversitat (el primer terme és introduït per altre o més). No tenia altra companyia que les feres. No tinc més remei que donar-t’ho.
  6. Conjunció que introdueix un verb en forma subjuntiva amb valor imperatiu. Si volen més diners, que se’ls guanyin! Ara, que pensi el que vulgui.
  7. Conjunció que introdueix certes proposicions principals amb què hom fa una interrogació que afecta tota la proposició, o amb què hom expressa un desig o concessió, o bé amb què hom emfatitza una acció. Que Déu et beneeixi! Que vingui i ho veurà! Que vindràs, demà? Llavors, jo que entro i li prenc el llibre.
    1. Conjunció que uneix dues formes verbals (ambdues en imperatiu o l’una en imperatiu i l’altra en futur) que constitueixen una locució de valor intensificador en una narració i que indiquen una acció continuada i reiterada. I la gent, espera que espera. Tots dos, camina que caminaràs.
    2. per extensió L’Eulàlia, prima que prima, sempre malalta.
  9. Conjunció que forma, amb un antecedent (adverbi, preposició, participi passat), nombroses locucions conjuntives. Ja que, encara que, sols que, només que, per bé que, amb que, malgrat que, salvant que, segons que, sense que, ultra que, abans que, després que, des que, d’ençà que, fins que, per tal que, a fi que, vist que, atès que, puix que, mentre que, com que, etc.
  10. que... que Els uns... els altres. Que vells que nous, n’hi havia ben bé un miler.



    11. Vegeu també:
    que1
    que3