Accessory
Homòfon: llavar
Etimologia: del ll. levāre ‘alleujar; alçar; deslliurar’ 1a font: 1168
Etimologia: del ll. levāre ‘alleujar; alçar; deslliurar’ 1a font: 1168
Body
-
verb
-
antigament
- transitiu Alçar, aixecar.
- pronominal Alçar-se, aixecar-se.
- llevar Déu Alçar Déu.
-
- transitiu Aixecar, treure, algú del llit, del lloc on jeu. Lleva el nen i renta’l.
- pronominal especialment Es lleva molt de matí. Ja no té febre: demà podrà llevar-se.
-
transitiu
- Produir fruit. Aquest pomer lleva cada any moltes pomes.
- usat absolutament Aquesta terra lleva molt.
- intransitiu Estufar-se, esponjar-se, una massa que fermenta. Posar la pasta a llevar, deixar-la llevar al forn.
- transitiu figuradament Allevar.
-
transitiu
- Separar alguna cosa d’allò a què és aplicada, unida, de què és una part o un membre. Llevar el tap d’una ampolla. Llevar el suro d’una alzina surera. Llevar l’espina a un peix. Llevar el cap a algú.
- Fer desaparèixer alguna cosa d’un lloc. Llevar les taques d’un vestit.
- figuradament Llevar escrúpols. Llevar un càrrec. Aquest pensament em lleva la gana. No és capaç de llevar la vida ni a un mosquit.
-
transitiu
- marina, marítim Fer pujar a bord l’àncora, el ferro o el ruixó d’una embarcació fondejada, per tal d’emprendre la navegació.
- pesca Treure de la mar, d’una embarcació estant, les xarxes, les nanses, els palangres, etc., per tal d’heure el peix.
- llevar acta Aixecar acta.
- llevar el camp tàctica Alçar les tendes d’un campament, anar-se’n d’allà on hom acampava.
- llevar el setge (d’una ciutat) Aixecar el setge.
- llevar la taula Desparar la taula.