■ espatllar

Etimologia: de espatlla 1a font: 1546
    verb
    1. transitiu Posar una cosa en mal estat, inutilitzar-la. Em vaig espatllar la mà: no me’n puc servir.
    2. pronominal El nostre cotxe s’espatlla només quan plou.
    1. transitiu Alterar el bon estat, la bona marxa (d’algú o d’alguna cosa). Això espatlla la salut. Si ve ell, t’espatllarà la festa.
    2. pronominal Se’ns ha espatllat el negoci.