■ desfer

Etimologia: de fer1 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Destruir (allò que ha estat fet). Ara desfan la vorera que van fer ahir.
    2. transitiu especialment Desajuntar les parts o els elements d’una cosa, desmuntar-la, desarmar-la, etc. Desfer una corda, una màquina, un envelat.
    3. transitiu especialment Llevar a una cosa la forma o estructura, desordenar-la, desarranjar-la, etc. Desfer un pentinat, la maleta.
    4. transitiu especialment Deslligar, descordar, descosir, etc. Desfer un nus, els cordons de la bossa, una costura.
    5. transitiu especialment Anul·lar, tornar arrere. Desfer un casament, un tracte. Ha hagut de desfer tot el camí.
    6. pronominal Desfer-se una bastida, un nus.
    7. desfer el llit Llevar-ne la roba per tornar-lo a fer.
  2. pronominal
    1. Deslligar-se, descordar-se, etc. (allò que subjecta, que hom vol treure’s, etc.). Desfer-se la faixa, les calces.
    2. Desembarassar-se, desempallegar-se. Desfer-se d’una andròmina, d’un pretendent, d’un enemic.
    3. per extensió Assassinar (algú que constitueix una nosa, una amenaça, etc.). Es desfeu del policia a punyalades.
    1. transitiu Fer fondre, esvair, dissipar, dissoldre, reduir a miques (alguna cosa). El sol desfà la neu. Desfer un terròs de sucre en un líquid. El ponent ha desfet els núvols.
    2. pronominal Desfer-se la neu, el sucre.
    3. transitiu figuradament Algun dia el desfaré a bufetades. Quina una que me n’ha feta!: el desfaria!
    4. transitiu figuradament Dissipar, aclarir (un dubte, un malentès, etc.).
    5. desfer-se els núvols (o el temps, o el cel, etc.) en pluja (o en neu, o en pedra, etc.) Posar-se a ploure (o a nevar, o a pedregar, etc.) amb una gran intensitat.
    6. desfer-se en plors (o en llàgrimes, o en compliments, etc.) Manifestar, algú, sense cap contenció, un moviment o un estat de l’ànim.
    7. desfer-se per Esforçar-se molt, sacrificar-se, per ajudar, per complaure, etc., algú altre.
  4. transitiu Abatre, fer perdre el coratge. Tantes desgràcies l’han desfet.
  5. transitiu Derrotar totalment, posar en confusió (un exèrcit enemic).