com
Accessory
Pronúncia: kɔ́m
Etimologia: del ll. vg. quomo, contracció del ll. cl. quōmŏdo ‘de quina manera?’ 1a font: s. XII, Hom.
Etimologia: del ll. vg. quomo, contracció del ll. cl. quōmŏdo ‘de quina manera?’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
-
adverbi
- De quina manera. Ja sé com anar-hi. Com t’ho has fet, això? Com has canviat!
- De la mateixa manera que. Negre com la nit. Fes com si jo no hi fos. Vaig presentar-m’hi com aquell que no sap res.
- De la manera que. Fes-ho com et sembli.
- com a En qualitat de. Hi anirà com a secretari.
- com a En concepte de. Cobra-li un deu per cent com a paga i senyal.
- com així? Com és que. Com així no has vingut a sopar?
- com aquell (o com aquell qui res, o com si res, o com qui res) Expressions que denoten que hom fa l’orni. Ja pots cridar, que ell com si res.
- com ara (o com és ara) Semblantment a. És alt com ara tu.
- com ara (o com és ara) Semblant a. Em va passar un cas com ara el teu.
- com ara (o com és ara) Com per exemple. Cítrics, com ara taronges, mandarines, llimones, etc.
- encara com aquell Expressió que denota que una cosa és passadora. Aquest vestit és molt lleig; l’altre encara com aquell.
-
adverbi
- A mesura que. Com més en té més en vol.
- com més va, més (o menys) Expressió que denota progrés en una acció o procés. Plovia com més anava, més. Com més va, menys ho entenc.
-
conjunció
- Pel fet que (generalment seguit de que). Com que no arribaves, me n’he anat.
- antigament Quan.
- antigament Perquè.
- com sigui que (o per tal com) Pel fet que, ja que. Com sigui que ells van fer tard, vaig entrar-hi jo sol. No el crideu tots alhora, per tal com només a un podrà respondre.
- masculí Manera com. Saber el com i el perquè d’un fet.
- com! Exclamació que demostra sorpresa i, sovint, també oposició. Voleu marxar d’una vegada? Com, si volem marxar!
-
com hi ha Déu! (o com hi ha món!)
- Exclamacions que demostren sorpresa. S’ha ferit!, com hi ha món!
- Exclamacions que ratifiquen enèrgicament una afirmació. Com hi ha Déu, que ho faré!
Vegeu també:
com2