■ casa

Etimologia: del ll. casa ‘cabana, barraca’ 1a font: c. 1200, Hom.
    femení
    1. Nom genèric de tot edifici destinat a servir d’habitació humana.
    2. plural En una explotació agrícola baleàrica, habitatge dels pagesos, amb dependències annexes.
    3. casa adossada construcció Cadascuna de les dues cases de forma idèntica o semblant unides per la paret dorsal.
    4. casa aparellada (o bessona) construcció Cadascuna de les dues cases de forma idèntica o semblant unides per una paret mitgera.
    5. casa barata Designació del tipus de casa per a obrers construïda amb la intervenció dels poders públics a partir de la segona meitat del segle XIX en els països de gran desenvolupament industrial.
    6. casa de camp (o de pagès) Casa situada fora poblat.
    7. casa de Déu (o del Senyor) Església.
    8. casa de veïns (o de pisos) Edifici urbà en el qual habiten diverses famílies en diferents pisos o apartaments.
    9. casa en filera construcció Cadascuna de les cases de forma idèntica o semblant unides per les parets laterals, que tenen sovint un pati o jardí.
    10. casa mortuòria Casa en la qual ha mort recentment alguna persona i des d’on surt l’enterrament.
    11. caure (a algú) la casa al damunt (o a sobre) figuradament No trobar-se bé a casa, desitjar tothora de sortir-ne. No hi és pas mai; la casa li cau damunt.
    12. començar la casa per la teulada figuradament Fer les coses al revés de com caldria.
    13. no tenir casa ni alberg Ésser molt pobre, no tenir de què viure ni on habitar. Els seus avantpassats no tenien casa ni alberg, però ell és milionari.
    14. tenir casa franca Tenir dret a habitar gratuïtament un edifici o una part de l’edifici.
    1. Edifici, especialment el destinat a un ús públic determinat. Casa de Correus. Casa de Telèfons. Casa de Telègrafs.
    2. casa comuna A Andorra, casa del comú.
    3. casa de colònies Casa destinada a l’allotjament i la manutenció de grups, especialment d’infants i joves, que disposa també d’instal·lacions per a fer activitats educatives i lúdiques.
    4. casa de la vall En algunes valls pirinenques amb organització política pròpia, casa del consell de la vall, destinada a celebrar-hi les reunions i a guardar-hi l’arxiu.
    5. casa del comú (o consistorial, o de la ciutat, o de la vila, o del consell, o de l’ajuntament) Edifici on es reuneix el consell municipal.
    6. casa de les comèdies antigament Teatre.
    7. casa forestal Casa construïda dins el bosc destinada a aixopluc dels guardaboscs i a tenir-hi el material necessari per a la conservació i la vigilància del bosc.
    8. com una casa figuradament Molt gros o molt important. Una ximpleria, una veritat, com una casa.
    9. la casa gran L’ajuntament.
    10. mestre de cases Constructor capacitat per a contractar o dur a terme la construcció d’edificis i altres obres.
    1. Edifici o part d’un edifici (pis, apartament, etc.) en què hom habita amb els seus. Allí és a casa. Surt de casa a les deu.
    2. Família, conjunt de gent que habita una mateixa casa o que està emparentada, especialment el conjunt de persones que hi viuen sota l’autoritat del cap de casa i amb un mateix patrimoni.
    3. La família des del punt de vista genealògic, llinatge, dinastia. Un noi de bona casa.
    4. impròpiament i figuradament genealogia Llinatge, família, dinastia, de caràcter nobiliari o senyorial. Casa d’Àustria. Casa de Borbó.
    5. Conjunt de funcionaris i d’empleats destinats al servei immediat d’un cap d’estat o d’un alt personatge. La casa militar del rei. La casa civil del príncep.
    6. història A la corona catalanoaragonesa, conjunt de servidors fixos que eren al servei dels infants reials des que aquests complien dotze anys.
    7. figuradament història Entitat històrica lligada a un territori i a un senyor. La casa reial de Catalunya-Aragó. La casa comtal d’Urgell. La casa ducal de Cardona.
    8. a casa (de) locució prepositiva Són a casa l’àvia. Són a casa de la Joana.
    9. anar vestit d’estar per casa Anar vestit d’una manera senzilla, descurada.
    10. casa aloera història A la baixa edat mitjana, casa, generalment fortificada, pertanyent en alou a un senyor o aloer.
    11. casa mare Establiment principal d’un orde religiós.
    12. casa pairal Casa on habiten o han habitat els pares o els progenitors del llinatge d’una persona.
    13. casa pairal especialment Masia o casa adscrita a una finca rústica seu d’un llinatge organitzat com a unitat d’explotació rural amb un patrimoni important acumulat al llarg de generacions i conservat gràcies a la institució de l’hereu.
    14. casa professa Casa de religiosos que viuen en comunitat.
    15. d’estar per casa figuradament Mancat de valor o de pretensions, negligent. Una organització d’estar per casa.
    16. dret de casa dret català Costum vigent a les zones rurals catalanes que fa que, en cas de necessitat, els fills puguin tornar a la casa pairal i obtenir de l’hereu (llur germà) taula i aixopluc.
    17. ésser com de casa Ésser com de la família.
    18. ésser l’hereu de la casa cremada col·loquialment Ésser el fill d’una casa arruïnada.
    19. ésser molt de casa Trobar gust en el fet d’estar a casa, amb la família.
    20. fer casa figuradament Fer diners i estalviar-los.
    21. fer casa a part Separar-se els qui viuen plegats.
    22. parar (o posar) casa Instal·lar-hi els mobles, deixar-la en condicions d’ésser habitada.
    23. portar la casa a sobre figuradament Anar carregat amb una bona part d’allò que hom posseeix.
    24. tenir casa oberta Ésser hospitalari.
    25. tirar la casa per la finestra Despendre molt en una festa, en una celebració, fent demostracions excessives d’alegria.
    1. Lloc que serveix d’habitació, de recer, etc., als animals.
    2. figuradament Closca dels cargols, de les tortugues, etc.
    3. casa apiari apicultura Edificació destinada a allotjar els ruscs mòbils, de manera que tinguin el trescador obert cap a l’exterior, per tal de protegir-los contra el fred, els furts i la destrucció.
    4. casa d’abelles Rusc.
    1. Institució, empresa, establiment. Casa de l’almoina. Casa de convalescència. Casa de maternitat. Casa de salut. Casa de banca. Casa de canvis. Casa de joc.
    2. casa bressol Institució en la qual hom atén els infants mentre els pares treballen.
    3. casa de banys Establiment proveït de banys destinat al públic.
    4. casa de barrets col·loquialment Prostíbul.
    5. casa de beneficència Hospici.
    6. casa de boigs Manicomi.
    7. casa de caritat Hospici.
    8. casa de comerç Empresa dedicada al comerç.
    9. casa de correcció Reformatori.
    10. casa de cultura Institució municipal de cultura.
    11. casa de família Institució o residència de caire benèfic en la qual hom intenta de donar als internats un tracte semblant al que tindrien si vivien en família.
    12. casa de folls antigament Manicomi.
    13. casa de joc jocs d’entreteniment Establiment autoritzat per a la pràctica de jocs d’atzar.
    14. casa de maturrangues vulgarment Prostíbul.
    15. casa de misericòrdia Hospici.
    16. casa de moneda Seca.
    17. casa de prostitució Prostíbul.
    18. casa de putes vulgarment Prostíbul.
    19. casa de socors Institució d’assistència mèdica per a accidentats.
    20. casa de tolerància Prostíbul.
    21. casa d’hostes Casa on donen allotjament i menjar per un preu convingut, pensió.
    22. casa d’infants expòsits Borderia.
    23. casa d’infants orfes Orfenat.
    24. casa d’innocents antigament Manicomi.
  6. Compartiment, cambra, casella. Les seixanta-quatre cases d’un tauler d’escacs.
  7. casa celeste astronomia Cadascuna de les dotze cases en què hom considera dividit el cel.