■ ànima

Etimologia: del ll. anĭma ‘aire, alè, ànima’; aquest cultisme suplantà l’ant. i hereditari arma a causa de l’equívoc amb arma de guerra 1a font: s. XII, Hom.
    femení
  1. filosofia i religió
    1. Principi vital dels éssers vivents, especialment de l’home.
    2. L’ànima considerada com a entitat separada del cos després de la mort. L’ànima del difunt.
    3. ànima en pena folklore Ànima que pateix en el purgatori i que s’apareix a algú.
    4. ànima en pena figuradament Persona infeliç.
    5. exhalar l’ànima Morir.
    6. lliurar l’ànima a Déu Morir.
    7. toc d’ànimes Toc de campana per fer oració pels difunts.
    1. Ésser humà, persona. La platja era buida: no hi havia ni una ànima.
    2. ànima germana Persona que té uns mateixos sentiments, unes mateixes afeccions, etc., que una altra.
    1. Part moral i emocional de l’home (en contraposició a la part intel·lectiva).
    2. per extensió Sentiment. És una persona sense ànima.
    3. ànima de càntir Persona curta d’enteniment i pusil·lànime.
    4. arribar (a algú, una cosa) a l’ànima Fer-li llàstima, inspirar-li compassió.
    5. bona ànima Persona de bons sentiments.
    6. caure l’ànima als peus (a algú) Tenir un gran desengany.
    7. en cos i ànima Totalment, completament.
    8. mala ànima Persona de mals sentiments.
    9. sortir de l’ànima (allò que hom diu, allò que hom fa) Procedir d’un sentiment sincer.
  4. Allò que és, respecte a una cosa, com l’ànima respecte al cos, part essencial d’una cosa, que li dona vida, vigor, força, etc. Ésser l’ànima d’una empresa.
  5. figuradament
    1. Part interior de diferents objectes, que els sosté, els reforça, etc. Reforçar amb una ànima de ferro un objecte de fusta.
    2. indústries del calçat Peça de sola que, col·locada entre la plantilla i la sola, omple i reforça l’enfranc de la sabata.
    3. construcció naval Part central d’un pal format per diverses peces.
    4. embalatge, envasat Cilindre o tub de cartó, de fusta, etc., sobre el qual hom enrotlla un teixit, una bobina de paper.
    5. fusteria Part interior dels contraxapats, constituïda per una xapa de fusta o unes quantes que li donen consistència i que després són recobertes d’altres xapes de qualitat superior i més vistoses, que formen les cares exteriors.
    6. marina, marítim Fil d’estopa situat a l’interior d’alguns caps i d’alguns cables.
    7. marina, marítim Cap prim de cotó que passa per l’interior de la beina d’algunes veles.
    8. música Fusteta d’avet de forma cilíndrica que hom posa dins els instruments de la família del violí, entre el fons i la tapa, per comunicar les vibracions de la tapa al fons i sostenir la pressió que produeixen les cordes sobre la tapa a través del pontet.
    9. tecnologia Part interna dels fils metàl·lics d’ornamentació, de cordes, de cordes d’instruments musicals o de cables metàl·lics, entorn de la qual són disposats altres fils, cordons, etc., que els donen l’aspecte exterior, la desitjada sonoritat, resistència, etc.
    10. tecnologia Part central d’un perfil metàl·lic, d’una biga, que n’uneix les ales.
    11. indústria tèxtil Disc o planxeta dels botons folrats amb roba.
  6. armament Buit o interior del canó d’una arma de foc per on passa el projectil en disparar-la.
  7. història En les corporacions catalanes anteriors al decret de Nova Planta, llista que servia de matriu a la insaculació.