Es mostren 88933 resultats

■ vós


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vós</title>

Homòfon: boç
Etimologia: del ll. vōs ‘vosaltres’ 1a font: s. XIV, Llull
pronom Pronom personal de segona persona emprat en comptes de tu per a adreçar-se a algú de més categoria social o de més edat, a un desconegut, a Déu, als sants, etc. Beneita sou Vós entre totes les dones.

■ vós

pronom Pronom personal de segona persona emprat en comptes de tu per a adreçar-se a algú de més categoria social o de més edat, a un desconegut, a Déu, als sants, etc Beneita sou Vós entre totes les dones
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vos


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vos</title>

Etimologia: del ll. vōs (acusatiu), íd. 1a font: s. XIV, Llull
pronom Forma que adopta el pronom us quan va immediatament darrere d’un verb acabat en consonant o en u semivocal. S’esforcen a donar-vos la raó. Estimeu-vos els uns als altres. Emporteu-vos-el.

■ vos

pronom Forma que adopta el pronom us quan va immediatament darrere d’un verb acabat en consonant o en u semivocal S’esforcen a donar-vos la raó Estimeu-vos els uns als altres Emporteu-vos-el
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vosaltres


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vosaltres</title>

Partició sil·làbica: vos_al_tres
Etimologia: de vós i altres, composició sorgida per a distingir més bé l’interlocutor sing., expressat amb vós, tractament de cortesia’, de l’interlocutor pl.; per analogia amb vosaltres es formà nosaltres per emfatitzar l’oposició entre la persona a qui es parla i el grup al qual pertany el qui parla
pronom Pronom personal de segona persona del plural.

■ vosaltres

pronom Pronom personal de segona persona del plural
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vostè


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vostè</title>

Etimologia: contracció, en parlar ràpid i relaxat, de vostra mercè 1a font: s. XVI
pronom [plural vostès] Pronom personal de segona persona que substitueix tu, vós i vosaltres o hi alterna com a tractament més distant i sever. Vostè m’ho ha dit. Vostès no hi eren.

■ vostè

pronom plural vostès Pronom personal de segona persona que substitueix tu , vós i vosaltres o hi alterna com a tractament més distant i sever Vostè m’ho ha dit Vostès no hi eren
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vostre
| vostra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vostre</title>

Etimologia: del ll. voster, -tra, -trum, íd., der. de vos ‘vosaltres’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. pronom
    1. Possessiu de segona persona del plural: de vosaltres o de vós.
    2. Precedit d’una preposició espacial o temporal, de vosaltres o de vós. Davant vostre. Al costat vostre.
    3. la vostra La vostra voluntat, opinió, el vostre interès, etc. Sempre voleu fer la vostra. Digueu-hi la vostra.
    4. una (o alguna) de les vostres Una malifeta, una entremaliadura. Per la cara que feu, segur que ja n’heu fet alguna de les vostres.
  2. [usat precedint formes de tractament especials, quan hom s’adreça a qui les rep] Vostra excel·lència. Vostra mercè. Vostra senyoria.

■ vostre
| vostra

adjectiu pronom Possessiu de segona persona del plural de vosaltres o de vós Precedit d’una preposició espacial o temporal, de vosaltres o de vós Davant vostre Al costat vostre la vostra La vostra voluntat, opinió, el vostre interès, etc Sempre voleu fer la vostra Digueu-hi la vostra una o alguna de les vostres Una malifeta, una entremaliadura Per la cara que feu, segur que ja n’heu fet alguna de les vostres usat precedint formes de tractament especials, quan hom s’adreça a qui les rep Vostra excellència Vostra mercè Vostra senyoria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vot


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vot</title>

Etimologia: del ll. vōtum ‘promesa feta als déus; prec ardent; desig’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. història de les religions i cristianisme
    1. Promesa feta a Déu, a la Mare de Déu o a algun sant, per un individu o per un grup d’acomplir una determinada acció; prometença.
    2. vot del poble (o de la vila) Prometença feta a Déu o a alguns sants, gairebé sempre amb motiu d’alguna pesta o calamitat pública, que obliga un poble o una vila a celebrar la festa d’algun sant, fer una processó, celebrar alguna missa o alguna altra pràctica piadosa.
  2. catolicisme i dret canònic
    1. Cadascun dels compromisos contrets al moment de la professió religiosa que tradicionalment es concreten en els vots de pobresa, de castedat i d’obediència.
    2. vots perpetus (o solemnes) Professió perpètua.
    3. vots temporals (o simples) Professió temporal.
  3. [usat només en certes expressions] per extensió Formulació íntima del desig que s’acompleixi alguna cosa, que algú sigui feliç, etc. Faig vots perquè hi reeixiu. Adreçar als nuvis vots de felicitat.
  4. dret i ciències polítiques
    1. Acció en virtut de la qual una persona exerceix el dret de sufragi.
    2. Manifestació expressa de la voluntat de cadascun dels membres d’una assemblea o un grup de persones d’aprovar o rebutjar una proposició o mesura, d’elegir una persona per a un càrrec, etc.
    3. per extensió Opinió o parer donat sobre quelcom.
    4. Dret a votar.
    5. Cos material —papereta, bola blanca o negra, etc.— per mitjà del qual hom vota.
    6. vot acumulat Sistema d’elecció en el qual l’elector pot emetre diversos vots a favor d’un mateix candidat.
    7. vot acumulatiu Vot que se suma als altres vots obtinguts per un mateix candidat en diferents districtes, de manera que afavoreixi el triomf d’aquell qui, tot i no tenir prou arrelament en una determinada circumscripció, gaudeix del prestigi general.
    8. vot consultiu Dictamen que donen algunes corporacions o persones autoritzades a aquells que han de decidir un negoci.
    9. vot de censura Vot que emet una cambra o corporació per a negar la seva confiança al govern o a la junta directiva.
    10. vot de confiança Autorització o facultat que es dona a algú perquè actuï o decideixi lliurement en un afer.
    11. vot de qualitat Vot que, pel fet d’ésser d’una persona de major autoritat, decideix una qüestió en el cas d’empat.
    12. vot directe Vot en el qual l’elector designa una persona determinada per a exercir el càrrec que s’ha de cobrir.
    13. vot en blanc Acció de votar amb una papereta en blanc per tal de fer explícit que hom no dona suport a cap de les opcions de la consulta.
    14. vot indirecte Vot en el qual l’elector designa delegats (electors en segon grau), els quals designen les persones que han d’ocupar els càrrecs que cal cobrir.
    15. vot informatiu Vot que no té efecte executiu.
    16. vot restringit Vot en el qual l’elector ha de votar menys representants dels que han d’ésser elegits.
    17. vot secret Vot emès de manera que no es pugui conèixer la identitat del votant.

■ vot

masculí història de les religions i cristianisme Promesa feta a Déu, a la Mare de Déu o a algun sant, per un individu o per un grup d’acomplir una determinada acció prometença vot del poble o de la vila Prometença feta a Déu o a alguns sants, gairebé sempre amb motiu d’alguna pesta o calamitat pública, que obliga un poble o una vila a celebrar la festa d’algun sant, fer una processó, celebrar alguna missa o alguna altra pràctica piadosa catolicisme i dret canònic Cadascun dels compromisos contrets al moment de la professió religiosa que tradicionalment es concreten en els vots de pobresa, de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ votació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">votació</title>

Partició sil·làbica: vo_ta_ci_ó
Etimologia: del b. ll. votatio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció de votar;
    2. l’efecte.
  2. Acte mitjançant el qual hom exerceix el dret de vot.
  3. Conjunt dels vots emesos.
  4. Sistema d’emissió de vots.
  5. votació de confiança ciències polítiques Resolució que segueix, en els debats parlamentaris, el plantejament d’una qüestió de confiança o d’una moció de censura.
  6. votació familiar Sistema de votació que atorga al cap de família un nombre de sufragis equivalent a la importància de la família.
  7. votació múltiple Sistema de votació que permet a una persona de votar en més d’una circumscripció.
  8. votació nominal Votació en la qual a cada vot consta el nom de la persona que l’ha emès.
  9. votació ordinària Votació realitzada aixecant-se els partidaris d’una opinió o bé alçant només la mà. Aquest darrer cas és anomenat votació a mà alçada.
  10. votació personal Sistema de votació en el qual cada elector ha de dipositar personalment el vot a l’urna.
  11. votació per delegació Sistema de votació en el qual un elector pot designar una altra persona perquè voti en lloc seu.
  12. votació plural Sistema de votació que permet a una sola persona d’emetre dos o més cops la seva opinió en una elecció o resolució.
  13. votació restringida Votació en la qual l’elector ha d’elegir un nombre menor de persones que el total de llocs que s’han de cobrir.
  14. votació secreta Votació en la qual no se sap qui ha emès cada vot.

■ votació

femení Acció de votar l’efecte Acte mitjançant el qual hom exerceix el dret de vot Conjunt dels vots emesos Sistema d’emissió de vots votació de confiança ciències polítiques Resolució que segueix, en els debats parlamentaris, el plantejament d’una qüestió de confiança o d’una moció de censura votació familiar Sistema de votació que atorga al cap de família un nombre de sufragis equivalent a la importància de la família votació múltiple Sistema de votació que permet a una persona de votar en més d’una circumscripció votació nominal Votació en la qual a cada vot consta el nom de la persona que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ votant

■ votant

adjectiu i masculí i femení Que vota Un gran nombre de votants
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ votar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">votar</title>

Homòfon: botar, butà
Etimologia: del b. ll. votare, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    verb
  1. transitiu
    1. religió Fer un vot a Déu, a la Mare de Déu, a un sant. Votar obediència.
    2. portar-la (o tenir-la) votada (a algú) Tenir el ferm propòsit de revenjar-se’n, fer-li pagar una falta, etc.
    1. intransitiu Donar el vot. Tots els socis presents tenen dret a votar. Votar a favor d’una proposició, d’un candidat.
    2. transitiu Votar un projecte de llei.
  3. voto a...! Interjecció que denota sorpresa, enuig, etc. Voto a Déu! Voto a l’olla!

■ votar

verb transitiu religió Fer un vot a Déu, a la Mare de Déu, a un sant Votar obediència portar-la o tenir-la votada a algú Tenir el ferm propòsit de revenjar-se’n, fer-li pagar una falta, etc intransitiu Donar el vot Tots els socis presents tenen dret a votar Votar a favor d’una proposició, d’un candidat transitiu Votar un projecte de llei voto a Interjecció que denota sorpresa, enuig, etc Voto a Déu Voto a l’olla
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

votiac
| votiaca


<title type="display">votiac</title>

Partició sil·làbica: vo_ti_ac
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als votiacs o a llur llengua.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble pertanyent al grup finès oriental, establert a les terres de la república dels Udmurts (Federació Russa).
  3. masculí lingüística Llengua del grup permià, pertanyent a la família finoúgrica, parlada a la república dels Udmurts.

votiac
| votiaca

adjectiu Relatiu o pertanyent als votiacs o a llur llengua masculí i femení etnologia Individu d’un poble pertanyent al grup finès oriental, establert a les terres de la república dels Udmurts Federació Russa masculí lingüística Llengua del grup permià, pertanyent a la família finoúgrica, parlada a la república dels Udmurts