■ vós

Homòfon: boç
Etimologia: del ll. vōs ‘vosaltres’ 1a font: s. XIV, Llull
pronom Pronom personal de segona persona emprat en comptes de tu per a adreçar-se a algú de més categoria social o de més edat, a un desconegut, a Déu, als sants, etc. Beneita sou Vós entre totes les dones.