■ vostre
| | vostra

Etimologia: del ll. voster, -tra, -trum, íd., der. de vos ‘vosaltres’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. pronom
    1. Possessiu de segona persona del plural: de vosaltres o de vós.
    2. Precedit d’una preposició espacial o temporal, de vosaltres o de vós. Davant vostre. Al costat vostre.
    3. la vostra La vostra voluntat, opinió, el vostre interès, etc. Sempre voleu fer la vostra. Digueu-hi la vostra.
    4. una (o alguna) de les vostres Una malifeta, una entremaliadura. Per la cara que feu, segur que ja n’heu fet alguna de les vostres.
  2. [usat precedint formes de tractament especials, quan hom s’adreça a qui les rep] Vostra excel·lència. Vostra mercè. Vostra senyoria.