■ votació

Partició sil·làbica: vo_ta_ci_ó
Etimologia: del b. ll. votatio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció de votar;
    2. l’efecte.
  2. Acte mitjançant el qual hom exerceix el dret de vot.
  3. Conjunt dels vots emesos.
  4. Sistema d’emissió de vots.
  5. votació de confiança ciències polítiques Resolució que segueix, en els debats parlamentaris, el plantejament d’una qüestió de confiança o d’una moció de censura.
  6. votació familiar Sistema de votació que atorga al cap de família un nombre de sufragis equivalent a la importància de la família.
  7. votació múltiple Sistema de votació que permet a una persona de votar en més d’una circumscripció.
  8. votació nominal Votació en la qual a cada vot consta el nom de la persona que l’ha emès.
  9. votació ordinària Votació realitzada aixecant-se els partidaris d’una opinió o bé alçant només la mà. Aquest darrer cas és anomenat votació a mà alçada.
  10. votació personal Sistema de votació en el qual cada elector ha de dipositar personalment el vot a l’urna.
  11. votació per delegació Sistema de votació en el qual un elector pot designar una altra persona perquè voti en lloc seu.
  12. votació plural Sistema de votació que permet a una sola persona d’emetre dos o més cops la seva opinió en una elecció o resolució.
  13. votació restringida Votació en la qual l’elector ha d’elegir un nombre menor de persones que el total de llocs que s’han de cobrir.
  14. votació secreta Votació en la qual no se sap qui ha emès cada vot.